diumenge, 12 de juliol del 2015
dilluns, 15 de juny del 2015
dissabte, 13 de juny del 2015
Emocionante final de temporada
¡Qué lástima que no podamos seguir con este trío de grandes hombres, Jose María, Xavi y Alfredo la próxima temporada! Les entregamos niños habilidosos con la pelota y los han transormado en jóvenes con sentido de la responsabilidad, del compromiso y de la entrega... y siguen jugando bien al fútbol.
Vídeo de la cena final de temporada 2014-15
El discurso en PDF
Vídeo del triangular
Hasta siempre.
Vídeo de la cena final de temporada 2014-15
El discurso en PDF
Vídeo del triangular
Hasta siempre.
diumenge, 31 de maig del 2015
Crònica a quatre bandes
La Salle Bonanova 2 - 1 Cinc copes
Jordi Balsells: Som i serem un equip
Començaré comentant el final del partit i de la temporada lliguera; avui m’han acabat de mostrar el sentiment d’aquest equip, tota una pinya, amb tots els jugadors mantejant l’equip tècnic. Semblava que acabéssim de guanyar la lliga, i per els aficionats, l’han guanyada.
Som i serem un EQUIP.
L’equip rival devia d’al·lucinar, devien de pensar que estaven celebrant. Molts no ho farien, perquè possiblement no ens salvem, però ho celebrem com si ho haguéssim fet.
Com moltes vegades he dit, l’esport no deixa de ser un aspecte més de l’educació, i en José Maria, en Xavier i la resta de l’equip tècnic, han ensenyat i demostrat als xavals, i als no tant xavals, que el treball dona els seus fruits.
Tant se val la classificació final, l’important és transmetre i ensenyar a treballar i lluitar fins l’últim sospir. Aquest tarannà, segur que l’han aprés i això serà un esperó pel futur d’aquests xavals.
No és fàcil mantenir la cohesió d’un grup de gent, i més a aquestes edats, i amb dificultats afegides, hem estat últims de la classificació durant moltes jornades. No envejo per res al mister; seria incapaç de portar, com ho ha fet ell, al grup.
Estic segur, què els xavals, aquesta temporada, han aprés molts valors que no oblidaran mai, i desitjo que els posin en pràctica.
Els xavals han recolzat en tot moment l’equip tècnic; i quan la classificació no acompanya, això diu molt d’aquest grup. Amb això, jo ja em dono per satisfet.
Felicito a tots els jugadors per la millora tècnica mostrada des del inici de la temporada. Han evolucionat progressivament.
A la primera volta vam fer 9 punts, vam marcar 15 gols i vàrem encaixar 46 gols.
A la segona volta, hem fet 15 punts, incrementant, també, el número de gols a 23, el què significa més del 50% respecte la primera volta, i hem reduït els gols encaixats a 36, és a dir, més del 25% respecte la primera volta. La progressió és evident.
Quan les coses van mal dades, el més fàcil és fugir d’estudi; i aquest equip ha demostrat que treballant en grup, es poden aconseguir fites inimaginables.
Aprofito aquest espai per agrair al cos tècnic, en especial a en José María Serra i en Xavi Leiva, la dedicació emprada al creixement d’aquests xavals. És l’últim any amb aquest equip, però, podeu estar segurs que no us oblidarem i que els xavals encara menys.
La vida dona moltes voltes, i de ben segur que ens tornarem a retrobar.
No s’ha pogut assolir l’objectiu de punts fixats per en Mou al inici de la temporada, però estic segur que s’han assolit objectius molt més importants.
S’ha aconseguit incrementar la confiança de cadascun dels xavals, i això s’ha transmès dins el terreny de joc.
El cos tècnic, i en especial en José María, crec, que s’emportarà un gran record d’aquest grup; les proclames que guarnien les parets del vestidors són una evidència del caràcter que ha sabut transmetre.
Per acabar, i per resumir aquesta temporada, aprofito una de les frases que he llegit al vestidor, atribuïda a un jugador “crescut” a l’Espanyol, Don Alfredo Di Stéfano: “Ningún jugador es tan bueno como todos juntos”.
Bon estiu i bones vacances a tots i a totes.
Marcel Ubach: I had a dream
Vam somniar que fèiem història...
Doncs resulta que era veritat. Amb esforç i bon humor hem anat fent realitat totes aquestes quimeres impossibles. Totes menys la primera que és mantenir la categoria. I la història l'escriuen els guanyadors. El proper equip de La Salle que arribi a primera no es llegirà les cròniques i no sabrà que abans uns altres havien estat tant a prop d'aconseguir-ho. És dura la lliçó pels nois però els místers han aconseguit convertir-la en una experiència extraordinària que sense dubte els acompanyarà per tota la vida. És cert que no hem assolit l'objectiu, però un guanyador no és més que algú que ha perdut moltes vegades, i cada cop s'ha aixecat i la propera vegada ho ha fet millor. Segur que aquesta lliga ha forjat molts guanyadors.
Potser encara hi ha alguna opció de salvar-nos, si se sanciona alguna altra de les mútiples corrupteles dels nostres rivals tramposos, però això no canviarà el missatge. Si arriba la sort ens haurà trobat treballant, però sinó la vida ens donarà moltes més oportunitats de triomfar. Sobretot als xavals.
Santi Batlle:
Marcel Boquer: Aquests nens ens diuen fills de puta
Sábado 15 de diciembre de 2007
El sol, enturbiado por la bruma matinal, no lograba contrarrestar el frio intenso en el anillo de la Ronda de Dalt, que rodea el campo del Trinitat Vella. JB (Joan Bautista), jugador del pre-benjamín de LSB, se acercó llorando a la banda en búsqueda de su padre: “papa, papa aquests nens ens diuen fills de puta….”
Sábado 30 de mayo de 2015
Un sol cegador sobrecalienta el verde césped artificial del campo de fútbol de LSB. JB está estirado en el suelo. Ha ido a despejar un balón con la cabeza y se ha encontrado con una bota del contrincante que lo ha dejado tumbado. Pasados unos instantes de incertidumbre, se levanta y se va corriendo a recuperar su posición………
Entre estas pinceladas futbolísticas, reales las dos, han pasado ocho temporadas, ocho!!!
En aquel bisoño equipo pre-benjamín, del que se mantienen una buena parte de jugadores, ha habido bajas y nuevas incorporaciones que han ido conformando el cadete que hemos podido disfrutar este año.
No hablaré de fútbol, ya sabéis que no tengo ni idea. Hablaré de los valores que se pueden ver en este equipo: trabajo, esfuerzo, sacrificio, ilusión, ganas, tesón, compañerismo, amistad…
 |  |  |  |
"Som i serem un equip"
|
"I had a dream"
|
..
|
"Aquests nens ens diuen fills de puta"
|
Jordi Balsells: Som i serem un equip
Començaré comentant el final del partit i de la temporada lliguera; avui m’han acabat de mostrar el sentiment d’aquest equip, tota una pinya, amb tots els jugadors mantejant l’equip tècnic. Semblava que acabéssim de guanyar la lliga, i per els aficionats, l’han guanyada.
Som i serem un EQUIP.
L’equip rival devia d’al·lucinar, devien de pensar que estaven celebrant. Molts no ho farien, perquè possiblement no ens salvem, però ho celebrem com si ho haguéssim fet.
Com moltes vegades he dit, l’esport no deixa de ser un aspecte més de l’educació, i en José Maria, en Xavier i la resta de l’equip tècnic, han ensenyat i demostrat als xavals, i als no tant xavals, que el treball dona els seus fruits.
Tant se val la classificació final, l’important és transmetre i ensenyar a treballar i lluitar fins l’últim sospir. Aquest tarannà, segur que l’han aprés i això serà un esperó pel futur d’aquests xavals.
No és fàcil mantenir la cohesió d’un grup de gent, i més a aquestes edats, i amb dificultats afegides, hem estat últims de la classificació durant moltes jornades. No envejo per res al mister; seria incapaç de portar, com ho ha fet ell, al grup.
Estic segur, què els xavals, aquesta temporada, han aprés molts valors que no oblidaran mai, i desitjo que els posin en pràctica.
Els xavals han recolzat en tot moment l’equip tècnic; i quan la classificació no acompanya, això diu molt d’aquest grup. Amb això, jo ja em dono per satisfet.
Felicito a tots els jugadors per la millora tècnica mostrada des del inici de la temporada. Han evolucionat progressivament.
A la primera volta vam fer 9 punts, vam marcar 15 gols i vàrem encaixar 46 gols.
A la segona volta, hem fet 15 punts, incrementant, també, el número de gols a 23, el què significa més del 50% respecte la primera volta, i hem reduït els gols encaixats a 36, és a dir, més del 25% respecte la primera volta. La progressió és evident.
Quan les coses van mal dades, el més fàcil és fugir d’estudi; i aquest equip ha demostrat que treballant en grup, es poden aconseguir fites inimaginables.
Aprofito aquest espai per agrair al cos tècnic, en especial a en José María Serra i en Xavi Leiva, la dedicació emprada al creixement d’aquests xavals. És l’últim any amb aquest equip, però, podeu estar segurs que no us oblidarem i que els xavals encara menys.
La vida dona moltes voltes, i de ben segur que ens tornarem a retrobar.
No s’ha pogut assolir l’objectiu de punts fixats per en Mou al inici de la temporada, però estic segur que s’han assolit objectius molt més importants.
S’ha aconseguit incrementar la confiança de cadascun dels xavals, i això s’ha transmès dins el terreny de joc.
Per acabar, i per resumir aquesta temporada, aprofito una de les frases que he llegit al vestidor, atribuïda a un jugador “crescut” a l’Espanyol, Don Alfredo Di Stéfano: “Ningún jugador es tan bueno como todos juntos”.
Bon estiu i bones vacances a tots i a totes.
Marcel Ubach: I had a dream
Vam somniar que fèiem història...
- Que per primera vegada un equip de La Salle aconseguia mantenir-se a primera.
- Que competíem d'igual a igual amb els totpoderosos clubs esportius, amb els seus fitxatges estelars i reforços ganàpies.
- Que ens refèiem a l'adversitat, conrarrestàvem les trampes amb lluita i personalitat, i anàvem sumant punt rera punt fins arribar a la recta final amb possibiilitats
- Que venia un líder que ha comptat els partits per victòries i manteníem l'empat fins ben avançada la segona part, i celebraven el gol com si acabessin de guanyar la champions,
- Que anàvem al camp del segon a jugar-nos la permanència i els teníem collats fins al final.
- Que guanyàvem al tercer fins al darrer minut, i quan ens empatava anàvem a per la victòria...
- El hat-trick del Miquel
- Els mails motivadors de cada dijous
- La celebració del gol contra l'Hermes
- La premonició de l'Espa
- Les faltes directes de l'Andy
- Els whatsapp per l'esperança
- Els gols del Rodri al darrer minut
- Els esmorzars de botifarra amb pebrots
- La rotllana d'abans dels partits
- La rotllana final amb La Montañesa
- El discurs del Boquer al vestidor
- La mantejada als místers
- Les cartolines del Villa
- La victòria final per demostrar que tenim un equip de primera
Potser encara hi ha alguna opció de salvar-nos, si se sanciona alguna altra de les mútiples corrupteles dels nostres rivals tramposos, però això no canviarà el missatge. Si arriba la sort ens haurà trobat treballant, però sinó la vida ens donarà moltes més oportunitats de triomfar. Sobretot als xavals.
Santi Batlle:
...
Sábado 15 de diciembre de 2007
El sol, enturbiado por la bruma matinal, no lograba contrarrestar el frio intenso en el anillo de la Ronda de Dalt, que rodea el campo del Trinitat Vella. JB (Joan Bautista), jugador del pre-benjamín de LSB, se acercó llorando a la banda en búsqueda de su padre: “papa, papa aquests nens ens diuen fills de puta….”
Sábado 30 de mayo de 2015
Un sol cegador sobrecalienta el verde césped artificial del campo de fútbol de LSB. JB está estirado en el suelo. Ha ido a despejar un balón con la cabeza y se ha encontrado con una bota del contrincante que lo ha dejado tumbado. Pasados unos instantes de incertidumbre, se levanta y se va corriendo a recuperar su posición………
Entre estas pinceladas futbolísticas, reales las dos, han pasado ocho temporadas, ocho!!!
En aquel bisoño equipo pre-benjamín, del que se mantienen una buena parte de jugadores, ha habido bajas y nuevas incorporaciones que han ido conformando el cadete que hemos podido disfrutar este año.
No hablaré de fútbol, ya sabéis que no tengo ni idea. Hablaré de los valores que se pueden ver en este equipo: trabajo, esfuerzo, sacrificio, ilusión, ganas, tesón, compañerismo, amistad…
La lucha contra las vicisitudes y contratiempos la han aprendido con creces durante toda la temporada. El azar puso al equipo en una categoría que no les tocaba. Había que defender la posición a ultranza. Parecía imposible. Nunca antes en LSB se había logrado tamaña gesta…. Y esta temporada, a día de hoy, no lo hemos logrado.
Pero creo no engañar a nadie si digo que padres y equipo técnico (vaya equipo técnico) estamos muy orgullosos de todos y cada uno de ellos.
Han luchado con equipo superiores en horas de entreno, años de fútbol, cuerpos técnicos profesionalizados, agresivas hinchadas y, cuando esto no era suficiente, aderezado con unos cuantos jugadores juveniles entre sus filas. Y han tenido contra las cuerdas a unos cuantos de estos equipos. No se les puede pedir más. Recordarán esta temporada toda su vida.
………..JB, dolorido aun por el fuerte zapatazo, grita con todas sus fuerzas: “Vamos Salle….este partido lo vamos a ganar”. Los 23 jugadores de la plantilla, 11 en el campo y 12 en el banquillo (impresionante), lo creen de verdad……
2-1
El delirio.
Pero creo no engañar a nadie si digo que padres y equipo técnico (vaya equipo técnico) estamos muy orgullosos de todos y cada uno de ellos.
Han luchado con equipo superiores en horas de entreno, años de fútbol, cuerpos técnicos profesionalizados, agresivas hinchadas y, cuando esto no era suficiente, aderezado con unos cuantos jugadores juveniles entre sus filas. Y han tenido contra las cuerdas a unos cuantos de estos equipos. No se les puede pedir más. Recordarán esta temporada toda su vida.
………..JB, dolorido aun por el fuerte zapatazo, grita con todas sus fuerzas: “Vamos Salle….este partido lo vamos a ganar”. Los 23 jugadores de la plantilla, 11 en el campo y 12 en el banquillo (impresionante), lo creen de verdad……
2-1
El delirio.
diumenge, 24 de maig del 2015
Lluita fins al final
Montañesa 2 - 1 La Salle Bonanova
Diumenge a primera hora de la tarda ens trobem tots al camp de la Montañesa amb els ànims al màxim per guanyar al segon classificat de la lliga.
Diumenge a primera hora de la tarda ens trobem tots al camp de la Montañesa amb els ànims al màxim per guanyar al segon classificat de la lliga.
Sabem que no serà fàcil, però tothom, jugadors, entrenadors i familiars tenen esperances cegues en el nostre equip. Només sortir els jugadors al camp els pares ens bolquem a animar-los.
I comença el partit. Ràpidament veiem que la Montañesa no està a segona posició per casualitat, ells tenen alguns jugadors molt bons. Però també veiem que La Salle ha aconseguit aquest any un equip molt compacte que sap patir i en el que cada jugador te molt clar a on ha d’estar per defendre i a on tothom ajuda.
Els grans jugadors de la Montañesa tenen molt bon regat i facilitat de passada, però a la que passen de mig camp es troben que després de un regat, li apareix un o dos jugadors de La Salle que a més d’aturar-lo li tallen la possibilitat de passe.
Diumenge a primera hora de la tarda ens trobem tots al camp de la Montañesa amb els ànims al màxim per guanyar al segon classificat de la lliga.
Sabem que no serà fàcil, però tothom, jugadors, entrenadors i familiars tenen esperances cegues en el nostre equip. Només sortir els jugadors al camp els pares ens bolquem a animar-los.
Els grans jugadors de la Montañesa tenen molt bon regat i facilitat de passada, però a la que passen de mig camp es troben que després de un regat, li apareix un o dos jugadors de La Salle que a més d’aturar-lo li tallen la possibilitat de passe.
Així avorrits per la capacitat d’anular-los de La Salle acaben optant per fer el passe llarg des del mig camp. La Salle els manté a ratlla i crea alguna oportunitat fins al minut 30 de la primera part, llavors ells apreten i comencen a crear perill... i els pares patint. Arribem al final de la primera part amb empat.
Comença la segona part amb el Montañesa apretant però sense gaire perill; es comencen aposar nerviosos, ¿potser esperaven que lo seu seria una passejada triomfal?.
Apreten una mica més i als 13 minuts de la segona part aconsegueixen marcar-nos un gol. Es pensen que ja ens tenen enfonsats, però aquest equip de La Salle es el equip que té la moral més forta de tota la lliga. Son capaços de sobreposar-se al cop que suposa el gol i 8 minuts després aconsegueixen igualar el marcador amb un contratac de llibre culminat brillantment per el Villa. Les palmes dels pares treuen fum.
A partir d’aquí ells tornen a apretar i nosaltres defenent ordenadament. ¡¡Quin equip!! Lluitant fins el final i donant-ho tot.
Però al darrer minut del partit i en una jugada nascuda d’un fora de joc de l’extrem esquerra de la Montañesa, aconsegueixen marcar-nos. Quina decepció, això no es el primer cop que ens passa, aquesta temporada no hem tingut sort.
Els jugadors estan enfonsats, i els pares també estem tristos, no ens ho mereixíem.
Potser no mantindrem la categoria, però aquest equip ha millorat moltíssim aquesta temporada, ens hem fet forts, tenim una moral de ferro, hem fet un bloc compacte d’amistat i companyonia. Això no ens ho traurà ningú.
Ànims, ara ens queda el darrer partit que hem de guanyar-lo i ens queda el Cerdanya Cup, que segur que aquest any obtindrem la millor classificació de la història de La Salle.
Endavant Salle!!!!
Apreten una mica més i als 13 minuts de la segona part aconsegueixen marcar-nos un gol. Es pensen que ja ens tenen enfonsats, però aquest equip de La Salle es el equip que té la moral més forta de tota la lliga. Son capaços de sobreposar-se al cop que suposa el gol i 8 minuts després aconsegueixen igualar el marcador amb un contratac de llibre culminat brillantment per el Villa. Les palmes dels pares treuen fum.
A partir d’aquí ells tornen a apretar i nosaltres defenent ordenadament. ¡¡Quin equip!! Lluitant fins el final i donant-ho tot.
Però al darrer minut del partit i en una jugada nascuda d’un fora de joc de l’extrem esquerra de la Montañesa, aconsegueixen marcar-nos. Quina decepció, això no es el primer cop que ens passa, aquesta temporada no hem tingut sort.
Els jugadors estan enfonsats, i els pares també estem tristos, no ens ho mereixíem.
Potser no mantindrem la categoria, però aquest equip ha millorat moltíssim aquesta temporada, ens hem fet forts, tenim una moral de ferro, hem fet un bloc compacte d’amistat i companyonia. Això no ens ho traurà ningú.
Ànims, ara ens queda el darrer partit que hem de guanyar-lo i ens queda el Cerdanya Cup, que segur que aquest any obtindrem la millor classificació de la història de La Salle.
Endavant Salle!!!!
dilluns, 18 de maig del 2015
Treball sense el premi dels punts
La Salle Bonanova 2 - 3 Lloreda
Un cop finalitzat un dels millors partits, o possiblement el millor, jugat al nostre camp, he intentat passar el mal sabor de boca i relaxar-me llegint una estona el diari. A la contra d’aquest, hi havia una interessant entrevista a un pioner de la psicologia esportiva, Timothy Gallwey. He de reconèixer que no tenia ni idea de qui era, però he trobat molt educatiu alguna de les seves asseveracions, “Acabes sent bo en el que practiques”.
Recordant els primers partits de la temporada i veient el d’avui, he pogut comprovar l’assenyat d’aquestes paraules. L’evolució futbolística dels xavals i especialment del joc de l’equip és un fet inqüestionable.
Però, totes les millores no han estat suficients per vèncer a un equip de la part alta de la classificació, i que semblava que es jugava quelcom més que un partit.
L’altre dia em van comentar que les cròniques cada cop eren més llargues; i es cert, cada dia hi ha més coses bones que explicar.
Tot i les dificultats per confeccionar la llista de convocats, segons ens explicava el mister, surt al camp la següent alineació: Sergi Cortés, Balsells, Boquer, Uri, Àlex V, Pol V., Ubach, Carbajo, Livio, Andi, i Miquel V.
Des del primer moment comprovem que el Lloreda no ha vingut a passar el dia de vacances, i que presenten un equip amb molt bon toc de pilota.
El primer tir a porteria és per part nostra als 2’, en Pol V. avisa al rival i l’afició ja comença a intuir un interessant match.
L’equip rival mou molt bé la pilota, però no aconsegueixen passar del mig camp, gràcies al gran treball desenvolupat especialment per Ubach i en Carbajo.
En Miquel V. al 7’ llança una falta perillosa sense conseqüències.
Fins el 8’, el Lloreda no arriba a la nostra porteria.
El partit es desenvolupa sense ocasions clares per part de cap equip; la pressió dels nostres jugadors comença a l’àrea rival, el desgast físic és evident, però es noten les pujades al Tibidabo. El Lloreda no pot jugar la pilota amb comoditat, i ha d’endarrerir la pilota tota l’estona.
Al 20’, es produeix el relleu dels homes de davant Andi i Miquel V. per Villa i Rodri, i del lateral esquerre Pol per Batlle.
Després d’una jugada assajada, originada a partir d’un fora de banda, en el 25’, Villa presenta les seves credencials a l’equip rival, amb una bona oportunitat per inaugurar el marcador.
En el 26’, després d’una jugada similar, la pilota s’estavella en el travesser.
En el 32’, un xoc entre Boquer i el 14 rival, deixa KO al jugador rival. L’entrenador del Lloreda es guanya la targeta groga per saltar al camp sense permís i per escalfar l’ambient sense cap mena de necessitat.
Fins el 37’ no arriba una nova oportunitat per part del Lloreda.
Finalitza la primera part amb un merescut i esperançador 0-0.
La segona part s’inicia amb la incorporació d’en Xavi Cortés, Pol V., Trías i Andi, donant descans a en Batlle, Ubach,Livio i Villa.
L’inici de la segona part comença amb un primer avís seriós del Lloreda als 4’. Però, la desgracia arriba seguidament, en el 5´; el jugador rival número 8, fa un xut des de la banda esquerre fora de l’àrea, i la pilota descriu una trajectòria estranya que enganya al Sergi i s’inaugura el marcador, 0-1.
Els xavals no es desinflen, tot el contrari, augmenten la pressió sobre l’àrea rival, i es produeix una falta molt perillosa a la frontal de l’àrea. Comencen les especulacions, recordem les premonicions d’en Jordi Español la setmana passada, i el fill petit dels Boquer, n’Ignasi, ens diu que farem gol. És el 7’ i Andi es prepara per llançar la falta, i d’un fort xut magistral, la pilota toca al pal i entra a la porteria, imparable. Es fa justícia i arriba el 1-1.
En el 12’, Uri recorre tot el camp amb la pilota controlada, amb una energia descomunal, i força el primer corner al nostre favor.
En el 15’, el mateix Uri força el segon corner. Poder estem veient els millors minuts de la temporada, i el Lloreda no surt del seu camp.
En el 18’, després del llançament d’una nova falta, Uri torna a tenir una claríssima oportunitat de gol, que el porter rival treu miraculosament. S’intueix que el premi del gol no trigarà en arribar.
Seguidament es produeix un nou canvi, entra en Miquel V. per Andi, molt cansat després d’exercir una forta pressió a tota la defensa rival. La pressió de l’equip s’inicia des de la seva posició.
En el 20’, després d’un gran centre d’en Xavi Cortés, en Trías, amb una sang freda digna dels millors jugadors de primera, envia la pilota a l’interior de la porteria. El 2-1 puja al marcador i l’alegria es desboca entre l’afició local.
Les oportunitats continuen, no ens tanquem darrera, encara resten molts minuts per finalitzar el partit.
En el 24’, després d’un gran contraatac conduit per en Rodri, nova oportunitat de gol.
En el 28’, l’àrbitre treu una targeta groga a en Balsells per molestar al porter rival quan volia treure la pilota. La pressió es total i realitzada per tots.
En el 29’, en Miquel V. està punt de fer el 3-1, la pilota ha sortit fora per ben poc i ens ha posat l’ai al cor.
En el 30’, després d’un gran xut d’en Rodri, nova oportunitat de gol.
En el 31’, nou canvi, entren Batlle, Ubach i Livio, per Pol V., Xavi Cortés i Trías.
Però en el 35’, arriba una gerra d’aigua freda, un gran centre des de la banda esquerre es rematada a plaer, amb el cap, pel davanter rival. 2-2. El marcador no reflectia el que estàvem veient al camp.
Aquest equip no es rendeix mai, i en el 36’ en Miquel V. provoca un nou corner. Després d’una nova jugada assajada, provoquem un nou corner. Rondem la porteria rival però sense premi.
En el 38’, després d’executar un nou corner, en Livio amb el cap provoca una nova ocasió de gol, que el rival desfà enviant la pilota a corner.
En el 41’, gran jugada d’en Carbajo que fa lluir al porter rival refusant aquest la pilota a corner.
Suposo que volia oferir un golet per celebrar l’aniversari del seu pare, però no ha pogut ser. De totes formes, en Felip ha d’estar orgullós del gran partit realitzat per aquest jugador. Ha tallat infinitat de pilotes, ha demostrat un poder físic impressionant, ja ens explica el seu pare els “passejos” amb la bici, ha passat la pilota amb un criteri impropi d’un xaval de la seva edat. Per a mi, personifica l’evolució de l’equip.
Però, en el 42’, fora del temps reglamentari, ha arribat el que ningú s’esperava, amb l’únic contraatac del Lloreda ens fan el 2-3. Què cruel és el futbol.
Hem tingut una nova oportunitat després del llançament de falta per part d’en Batlle, però ja no hi havia temps per res més.
Resten dos partits per finalitzar la temporada, i sense fer una valoració final, tot arribarà al seu temps, crec que els xavals han de sentir-se súper orgullosos de la feina que estan realitzant i l’afició agraeix el gran treball que demostren en cada partit. No se’ls pot reprovar absolutament res; qui dona tot el que té, no està obligat a més. Ànims xavals, crec que recordareu aquest any durant molt temps.
De totes formes, el millor de tot és veure a la resta de l’equip, en Cerezo, Terraza, Jos, Berto, Guille, Apa i Salinas, que avui no han pogut saltar al terreny de joc per diferents motius (lesions, rotacions, ...), recolzant als seus companys.
La salvació està difícil però no és impossible, depenem del què facin el Barceloneta i el Catalonia; ara estem a un punt d’assolir el què fins ara cap equip de La Salle ha estat capaç.
Però de ben segur que lluitarem fins l’últim segon.
Ho celebrarem tots plegats el dia 12 o 13 de juny.
Un cop finalitzat un dels millors partits, o possiblement el millor, jugat al nostre camp, he intentat passar el mal sabor de boca i relaxar-me llegint una estona el diari. A la contra d’aquest, hi havia una interessant entrevista a un pioner de la psicologia esportiva, Timothy Gallwey. He de reconèixer que no tenia ni idea de qui era, però he trobat molt educatiu alguna de les seves asseveracions, “Acabes sent bo en el que practiques”.
Recordant els primers partits de la temporada i veient el d’avui, he pogut comprovar l’assenyat d’aquestes paraules. L’evolució futbolística dels xavals i especialment del joc de l’equip és un fet inqüestionable.
Però, totes les millores no han estat suficients per vèncer a un equip de la part alta de la classificació, i que semblava que es jugava quelcom més que un partit.
L’altre dia em van comentar que les cròniques cada cop eren més llargues; i es cert, cada dia hi ha més coses bones que explicar.
Tot i les dificultats per confeccionar la llista de convocats, segons ens explicava el mister, surt al camp la següent alineació: Sergi Cortés, Balsells, Boquer, Uri, Àlex V, Pol V., Ubach, Carbajo, Livio, Andi, i Miquel V.
Des del primer moment comprovem que el Lloreda no ha vingut a passar el dia de vacances, i que presenten un equip amb molt bon toc de pilota.
El primer tir a porteria és per part nostra als 2’, en Pol V. avisa al rival i l’afició ja comença a intuir un interessant match.
L’equip rival mou molt bé la pilota, però no aconsegueixen passar del mig camp, gràcies al gran treball desenvolupat especialment per Ubach i en Carbajo.
En Miquel V. al 7’ llança una falta perillosa sense conseqüències.
Fins el 8’, el Lloreda no arriba a la nostra porteria.
El partit es desenvolupa sense ocasions clares per part de cap equip; la pressió dels nostres jugadors comença a l’àrea rival, el desgast físic és evident, però es noten les pujades al Tibidabo. El Lloreda no pot jugar la pilota amb comoditat, i ha d’endarrerir la pilota tota l’estona.
Al 20’, es produeix el relleu dels homes de davant Andi i Miquel V. per Villa i Rodri, i del lateral esquerre Pol per Batlle.
Després d’una jugada assajada, originada a partir d’un fora de banda, en el 25’, Villa presenta les seves credencials a l’equip rival, amb una bona oportunitat per inaugurar el marcador.
En el 26’, després d’una jugada similar, la pilota s’estavella en el travesser.
Fins el 37’ no arriba una nova oportunitat per part del Lloreda.
Finalitza la primera part amb un merescut i esperançador 0-0.
La segona part s’inicia amb la incorporació d’en Xavi Cortés, Pol V., Trías i Andi, donant descans a en Batlle, Ubach,Livio i Villa.
L’inici de la segona part comença amb un primer avís seriós del Lloreda als 4’. Però, la desgracia arriba seguidament, en el 5´; el jugador rival número 8, fa un xut des de la banda esquerre fora de l’àrea, i la pilota descriu una trajectòria estranya que enganya al Sergi i s’inaugura el marcador, 0-1.
En el 12’, Uri recorre tot el camp amb la pilota controlada, amb una energia descomunal, i força el primer corner al nostre favor.
En el 15’, el mateix Uri força el segon corner. Poder estem veient els millors minuts de la temporada, i el Lloreda no surt del seu camp.
En el 18’, després del llançament d’una nova falta, Uri torna a tenir una claríssima oportunitat de gol, que el porter rival treu miraculosament. S’intueix que el premi del gol no trigarà en arribar.
Seguidament es produeix un nou canvi, entra en Miquel V. per Andi, molt cansat després d’exercir una forta pressió a tota la defensa rival. La pressió de l’equip s’inicia des de la seva posició.
Les oportunitats continuen, no ens tanquem darrera, encara resten molts minuts per finalitzar el partit.
En el 24’, després d’un gran contraatac conduit per en Rodri, nova oportunitat de gol.
En el 28’, l’àrbitre treu una targeta groga a en Balsells per molestar al porter rival quan volia treure la pilota. La pressió es total i realitzada per tots.
En el 29’, en Miquel V. està punt de fer el 3-1, la pilota ha sortit fora per ben poc i ens ha posat l’ai al cor.
En el 30’, després d’un gran xut d’en Rodri, nova oportunitat de gol.
En el 31’, nou canvi, entren Batlle, Ubach i Livio, per Pol V., Xavi Cortés i Trías.
Però en el 35’, arriba una gerra d’aigua freda, un gran centre des de la banda esquerre es rematada a plaer, amb el cap, pel davanter rival. 2-2. El marcador no reflectia el que estàvem veient al camp.
Aquest equip no es rendeix mai, i en el 36’ en Miquel V. provoca un nou corner. Després d’una nova jugada assajada, provoquem un nou corner. Rondem la porteria rival però sense premi.
En el 38’, després d’executar un nou corner, en Livio amb el cap provoca una nova ocasió de gol, que el rival desfà enviant la pilota a corner.
En el 41’, gran jugada d’en Carbajo que fa lluir al porter rival refusant aquest la pilota a corner.
Suposo que volia oferir un golet per celebrar l’aniversari del seu pare, però no ha pogut ser. De totes formes, en Felip ha d’estar orgullós del gran partit realitzat per aquest jugador. Ha tallat infinitat de pilotes, ha demostrat un poder físic impressionant, ja ens explica el seu pare els “passejos” amb la bici, ha passat la pilota amb un criteri impropi d’un xaval de la seva edat. Per a mi, personifica l’evolució de l’equip.
Però, en el 42’, fora del temps reglamentari, ha arribat el que ningú s’esperava, amb l’únic contraatac del Lloreda ens fan el 2-3. Què cruel és el futbol.
Hem tingut una nova oportunitat després del llançament de falta per part d’en Batlle, però ja no hi havia temps per res més.
Resten dos partits per finalitzar la temporada, i sense fer una valoració final, tot arribarà al seu temps, crec que els xavals han de sentir-se súper orgullosos de la feina que estan realitzant i l’afició agraeix el gran treball que demostren en cada partit. No se’ls pot reprovar absolutament res; qui dona tot el que té, no està obligat a més. Ànims xavals, crec que recordareu aquest any durant molt temps.
De totes formes, el millor de tot és veure a la resta de l’equip, en Cerezo, Terraza, Jos, Berto, Guille, Apa i Salinas, que avui no han pogut saltar al terreny de joc per diferents motius (lesions, rotacions, ...), recolzant als seus companys.
La salvació està difícil però no és impossible, depenem del què facin el Barceloneta i el Catalonia; ara estem a un punt d’assolir el què fins ara cap equip de La Salle ha estat capaç.
Però de ben segur que lluitarem fins l’últim segon.
Ho celebrarem tots plegats el dia 12 o 13 de juny.
Jordi Balsells
divendres, 15 de maig del 2015
El siguiente reto...
El siguiente reto es disfrutar de las tres jornadas restantes y mantener los principios
Ya hemos llegado a la recta final, donde queríamos estar, o mejor dicho donde soñábamos estar. ¿Cuanto pagaríamos por ponernos la camiseta de los chavales alguno de estos tres partidos para salir a jugar?
Lo que pase al final dependerá de muchas cosas, no sólo de nosotros. También de los rivales, de la suerte, de las trampas de los rivales (que las habrá ...), de los "maletines" (que los habrá ...).
Pero pase lo que pase no creo que a nadie se nos olvide este final, por lo que os pido que comencéis ya a felicitar a los chicos por lo que han hecho, que es muy grande, enorme.
El reto que nos marcamos ahora es llegar vivos al último partido. Para ello he diseñado un plan contando con todos los jugadores en las dos próximas e importantes jornadas (las dos son igual de importantes). Voy a mantener mis principios de estos dos años y van a jugar todos los jugadores que se lo merezcan.
Ayer martes hablé con los chavales y les expliqué mi plan de como afrontar los próximos dos partidos. Saldremos muy ofensivos frente al Lloreda y muy defensivos y a la contra en campo de la Montañesa. Para los dos partidos voy a contar con los 22 jugadores, repartiendo minutos en ambos encuentros. Mi intención es que los jugadores que tenga disponibles las dos semanas jugarán un partido u otro, intentando que jueguen todos, si es posible, sumando minutos, un partido entero.
Para poder llevar a cabo mi plan, este sábado habrá jugadores que no vendrán convocados, otros que vendrán y no jugarán y alguno que jugará poco. Para el partido de La Montañesa serán otros jugadores los que no jugarán y me basaré en los jugadores que jueguen menos este sábado.
Con esto quiero deciros que voy a anteponer mis principios de "todos juegan" al de "salvarnos a cualquier precio".
El primer reto es que los 22 chavales, TODOS, disfruten de estos dos partidos. Y el segundo reto es llegar vivos a la última jornada.
Los chicos el martes apoyaron de forma unánime mi plan. Y estoy seguro que la "afición" también me apoyará.
Este sábado a las 13:30h comienza el reto, y necesitamos más afición que nunca.
Ganaremos todos y conseguiremos la salvación, hacerme caso. Creer en los chavales. Yo creo ciegamente en ellos.
Mou
Lo que pase al final dependerá de muchas cosas, no sólo de nosotros. También de los rivales, de la suerte, de las trampas de los rivales (que las habrá ...), de los "maletines" (que los habrá ...).
Pero pase lo que pase no creo que a nadie se nos olvide este final, por lo que os pido que comencéis ya a felicitar a los chicos por lo que han hecho, que es muy grande, enorme.
El reto que nos marcamos ahora es llegar vivos al último partido. Para ello he diseñado un plan contando con todos los jugadores en las dos próximas e importantes jornadas (las dos son igual de importantes). Voy a mantener mis principios de estos dos años y van a jugar todos los jugadores que se lo merezcan.
Ayer martes hablé con los chavales y les expliqué mi plan de como afrontar los próximos dos partidos. Saldremos muy ofensivos frente al Lloreda y muy defensivos y a la contra en campo de la Montañesa. Para los dos partidos voy a contar con los 22 jugadores, repartiendo minutos en ambos encuentros. Mi intención es que los jugadores que tenga disponibles las dos semanas jugarán un partido u otro, intentando que jueguen todos, si es posible, sumando minutos, un partido entero.
Para poder llevar a cabo mi plan, este sábado habrá jugadores que no vendrán convocados, otros que vendrán y no jugarán y alguno que jugará poco. Para el partido de La Montañesa serán otros jugadores los que no jugarán y me basaré en los jugadores que jueguen menos este sábado.
Con esto quiero deciros que voy a anteponer mis principios de "todos juegan" al de "salvarnos a cualquier precio".
El primer reto es que los 22 chavales, TODOS, disfruten de estos dos partidos. Y el segundo reto es llegar vivos a la última jornada.
Los chicos el martes apoyaron de forma unánime mi plan. Y estoy seguro que la "afición" también me apoyará.
Este sábado a las 13:30h comienza el reto, y necesitamos más afición que nunca.
Ganaremos todos y conseguiremos la salvación, hacerme caso. Creer en los chavales. Yo creo ciegamente en ellos.
Mou
diumenge, 10 de maig del 2015
De mica en mica s'omple la pica
Trajana 2 - 2 La Salle Bonanova
.
L'ambient era el de les grans ocasions. Als supporters habituals s'hi afegia el doctor Ferran que últimament és car de veure, l'Espa pare, el Javi fill, el Valdano, el Víctor Planas i el consabut delegat federatiu. A les 10 estàvem tots al peu del canó per animar els nostres. Tots? No, la mare de l'Andy estava donant voltes amb moto per Sant Adrià a la recerca del ditxós estadi.
Hem començat amb lleugera superioritat, tant al camp com a la grada, i alguns amb el reforç energètic de les botifarres amb pebrot del bar de davant. Al camp la superioritat no es traduïa en ocasions reals, però el trident Rodri-Livio-Andy ha trepitjat àrea vàries vegades mentre que ells s'han limitat a fer algun xut llunyà que no inquietava a un Xavi molt concentrat. Això si, el camp era gran i el sol apretava, així que al minut 20 el míster ha començat les rotacions amb un doble canvi que ha resultat decisiu: entren Terry i Villa per Ubach i Andy. Poc després el Jordi Carbajo, immens al mig camp, ha recuperat una pilota i l'ha enviat llarga cap al Villa que l'ha controlat amb el cap amb la força justa per quedar-se sol davant del porter i afusellar-lo. Magistral.
La cosa semblava ben encarada perquè el rival no semblava tenir forces per doblegar la fèrria defensa encapçalada pels colossals Oriol i Marcel, i molt ben reforçada pel Cerezo, Jos i Balsells. Però a manca de deu minuts ha arribat el primer córner i en el primer desajust defensiu ens han empatat en jugada assajada. Tornàvem a començar.
La resta de la primera part ha transcorregut sense grans ocasions, però a la segona hem tornat a sortir més endollats, i al minut 3 ja hem provocat una falta prop de l'àrea. L'Espa ha vaticinat "això és gol". Per posar a prova la veracitat de la informació li hem preguntat per on entraria i ell ha respost amb total seguretat que per l'esquerra. I l'Andy l'ha sentit, l'ha enviat a l'esquerra... i l'ha clavat! Mentrestant la Cristina seguia donant voltes amb la moto sense poder aplaudir el golàs del seu fill.
Però la història s'ha repetit. Sense crear veritable perill, al minut quinze han encertat a enviar una pilota llarga i el ràpid 10 ens ha guanyat l'esquena. Segon desajust defensiu i segon gol en contra. Quedaven 25 minuts per l'esperança. Estem amb moral guanyadora i tots teníem al cap els dos gols recents del Rodri al darrer minut. Efectivament, els propers minuts ens hem atansat a l'àrea i hem tingut alguna ocasió clara, sobretot en un ú contra ú de l'Andy que el porter ha tapat molt bé. Però els minuts passaven i el gol no arribava. A sobre l'àrbitre xiulava fora de joc al menor dubte i probablement s'ha equivocat en alguna de les escapades, sobretot del Villa, que tenien tota la pinta de gol. És cert que repartia els errors pels dos costats, però naturalment això perjudica al que porta la iniciativa, que en aquest cas érem nosaltres.
En canvi als darrers minuts, potser encegats per l'afany de marcar, hem descuidat una mica la defensa i fins i tot hem vist perillar l'empat. Concretament hem empassat saliva quan al darrer minut un rival ha caigut dins l'àrea. Però els nois asseguren que ha estat un "piscinazo", i l'àrbitre hi ha estat d'acord. Després d'això ja només hi ha hagut temps perquè arribés la Cristina i l'àrbitre xiulés el final.
En fi, partit emocionant, viscut amb intensitat però amb total correcció tant al camp com a la grada. Sent honestos, veníem amb aspiracions de fer un pas de gegant, i ens hem hagut de conformar amb un passet de formiga, però aquests són els que ens han dut fins aquí i que al final poden valer el seu pes en or. La dinàmica dels darrers partits segueix sent extraordinària. Hem de pujar fins al sisè classificat per trobar un equip que la superi.
.
L'ambient era el de les grans ocasions. Als supporters habituals s'hi afegia el doctor Ferran que últimament és car de veure, l'Espa pare, el Javi fill, el Valdano, el Víctor Planas i el consabut delegat federatiu. A les 10 estàvem tots al peu del canó per animar els nostres. Tots? No, la mare de l'Andy estava donant voltes amb moto per Sant Adrià a la recerca del ditxós estadi.
La resta de la primera part ha transcorregut sense grans ocasions, però a la segona hem tornat a sortir més endollats, i al minut 3 ja hem provocat una falta prop de l'àrea. L'Espa ha vaticinat "això és gol". Per posar a prova la veracitat de la informació li hem preguntat per on entraria i ell ha respost amb total seguretat que per l'esquerra. I l'Andy l'ha sentit, l'ha enviat a l'esquerra... i l'ha clavat! Mentrestant la Cristina seguia donant voltes amb la moto sense poder aplaudir el golàs del seu fill.
Ens queden tres finals, i toca estudiar l'excel del Batlle. El míster ja ha avançat que el proper partit amb el Lloreda és guanyable, i amb tot el que ha aconseguit fins ara no hi ha qui s'atreveixi a dur-li la contrària. Ells van segons i s'hi juguen l'ascens, però si allà ja els vam fer sortir els colors no dubto que a casa nostra també hauran de suar la cansalada... o la botifarra amb pebrots.
P.D. Fotos del Javi
P.D. Fotos del Javi
dimecres, 6 de maig del 2015
80 minuti a La Salle é molto lungo... a volte, troppo lungo
La Salle 3 - 3 Can Buxeres
O lo que suponen dos minutos de relajación tras 84 de juego intenso...
¡Qué grandes que son nuestros hijos! ¡Y qué grandes entrenadores tienen!
O lo que suponen dos minutos de relajación tras 84 de juego intenso...
¡Qué grandes que son nuestros hijos! ¡Y qué grandes entrenadores tienen!
dimarts, 5 de maig del 2015
RETO CONSEGUIDO: 10 de 9 !!
En la jornada 21 teníamos 10 puntos, y la salvación estaba en 17. Eran 7 puntos los que nos separaban del milagro. Ahora afrontamos la jornada 27 en zona de salvación, con 20 puntos, remontanto 7 puntos a los rivales. ¿Alguien se lo imaginaba?
¿Cuales han sido los motivos de la remontada?
Quedan cuatro partidos, de los que seguramente podremos perder uno y quizás otro. Ahora sí que dejo hacer quinielas a quien quiera. Yo tengo la mia, y dice que nos salvaremos. ¿Que dice la vuestra?
Empieza otro reto. Vamosss !!!
Mou
¿Cuales han sido los motivos de la remontada?
- La derrota contra el Bellvitge fue un punto de inflexión para todos
- La charla de Bielsa
- La fe e ilusión de los 22 jugadores en cada entreno y cada partido
- La unión del equipo
- La intensidad con la que se juega cada minuto
- El cambio en la dinámica de los resultados
- ¿Hemos conseguido algo? Si, ya podemos decirlo. Ya podemos estar contentos de haber llegado hasta aquí. Desconozco lo que pasará, pero nadie nos va a quitar las alegrías de poder llegar hasta el final luchando por la salvación.
Quedan cuatro partidos, de los que seguramente podremos perder uno y quizás otro. Ahora sí que dejo hacer quinielas a quien quiera. Yo tengo la mia, y dice que nos salvaremos. ¿Que dice la vuestra?
Empieza otro reto. Vamosss !!!
Mou
diumenge, 26 d’abril del 2015
Sang, suor i orgull
Aquesta tarda ens enfrontàvem a un equip situat a la part alta de la classificació. Un equip nou, no era el de la primera volta, ja que per circumstàncies que desconec han canviat a tot l’equip; els aficionats visitants ens deien que eren el Montgat, però a les samarretes lluïen el nom de Pubilla Casas.
Un altre misteri d’aquesta lliga, tot legal segons paraules del mister.
El què és inadmissible i incomprensible és el tema de les alineacions indegudes per part de molts equips. La Federació Catalana de Futbol hauria d’actuar de forma més taxant per acabar amb aquets fraus. Que podem pensar de les lligues superiors, si al nostre nivell detectem tantes males arts.
La Federació s’hauria de preocupar més d’aquests temes i oblidar-se de tantes poca-soltades, com sortir amb banderoles demanant joc net.
Abans d’iniciar-se el partit, el mister ens explicava que havia posat en pràctica un nou sistema de motivació. Per baixar l’excés d’eufòria que presentaven els xavals, el mister ha decidit deixar-los un temps al vestidor, per a què, en lloc d’una arenga del mister, deixar-los reflexionar i així, un per un, exposar motius per automotivar-se. I vist com s’ha desenvolupat el partit el sistema ha donat els seus fruits i ha estat un èxit.
En una crònica anterior ja havíem dit que era difícil vèncer a un equip que mai es rendeix, i avui ho han demostrat amb fets. Però no ens avancem als esdeveniments.
L’equip presentava moltes baixes, i únicament disposaven de tres recanvis, dos dels quals estaven lesionats.
Saltava al camp la següent alineació: Apa, Xavi Cortés, Cere, Boquer, Uri, Balsells, Batlle, Terri, Livio, Rodri, i Villa.
Comença el partit, i de seguida (2’) avisem a l’equip rival de les nostres intencions i del potencial ofensiu que tenim. L’equip rival també ens avisa que ells no es rendiran fàcilment.
La possessió de la pilota està clarament decantada al nostre favor. Així, en el 7’ li arriba a Villa una pilota a la frontal esquerra de l’àrea rival, i amb una gran temprança es col·loca la pilota, i amb una rosca magistral, la pilota descriu una paràbola que entra inexorablement dins la porteria rival, sense que el porter pugui fer res. Quin gran gol. L’afició local hem pogut gaudir perfectament de la jugada, perquè ens havíem situat davant la línea d’atac de La Salle.
Les oportunitats de La Salle continuen, així en el 10’, nova ocasió de gol per part d’en Livio; en el 15’, després d’una falta perfectament picada per en Xavi Batlle, apareix un incisiu Boquer dins de l’àrea rival.
La immensa pressió exercida per La Salle és tan gran, que l’equip rival no surt del seu camp. Les combinacions entre Rodri, Livio i Villa garanteixen un segon gol aviat. A destacar les oportunitats d’en Livio (19’) i Rodri (25’).
Cada falta picada per en Xavi Batlle significava una possibilitat clara de gol, la més clara, una pilota al travesser després d’un cop de cap d’en Boquer (27’).
En Santi Batlle i en Carlos Villabona no han elegit el millor dia per absentar-se i no gaudir del joc dels seus fills.
En el 28’, el senyor col·legiat no xiula un més què possible penal a en Rodri. Ens han xiulat penals molt menys clars.
En el 30’, fem el primer canvi; entra Alexei Valls, del cadet B, per en Terri.
L’àrbitre continua sancionant totes les petites empentes que fem als jugadors rivals. Hem d’aprendre a fer les faltes que són necessàries, i evitar cometre faltes sense sentit. Així evitem regalar la pilota al rival.
En el 35’, després d’una nova falta al mig camp, l’equip rival s’acosta a la nostra àrea, i després d’un rebuig d’en Apa, el davanter rival arriba abans que la nostra defensa i ens empaten el partit. Quina injustícia més gran, una ocasió del rival i un gol. L’afició hem començat a témer el pitjor i recordar el tòpic: “L’equip petit que perdona al gran...”.
Acaba la primera part sense cap més ocasió clara de gol, per cap dels dos equips.
Ens anem al descans amb una sensació agredolça, i especialment indignada la família Rodríguez Martín, per les innumerables faltes comeses sobre el seu fill.
Comença la segona part, amb el mateix equip que ha iniciat el partit, exceptuant l’únic canvi, en Terri substitueix l’Alexei. La dinàmica del partit continua sent la mateixa, domini de pilota i clares oportunitats de gol; Livio (3’), Rodri (4’ i 6’), però continuem sense poder cantar gol.
Fins el 9’ no arriba el primer córner del rival; sembla el món al reves.
Continua el partit sense ocasions clares per part de cap equip, fins que al 15’ una gran parada d’en Apa sembla que torna a esperonar a La Salle, i comencen de nou les oportunitats de gol (després d’un córner al 23’, en Villa al 25’, i un nou possible penal a en Rodri en el 27’).
En el 32’ l’àrbitre mostra la primera targeta groga a l’Uri.
Continuen les oportunitats de gol, 34’ nou travesser després de l’enèsima falta picada per en Batlle. Però la mala sort se ha viscut en el 35’, després de tres xuts dins l’àrea, per tres jugadors diferents amb tres intervencions magistrals del porter rival, en Rodri llança de nou la pilota al travesser.
En el 36’, després d’una falta xiulada a Rodri a la frontal de l’àrea rival, i de nou picada per en Batlle, veiem que superar al porter rival no és una tasca fàcil.
En el 37’ un xut d’en Xavi Cortés ens ha fet veure el gol que tant desitjaven, però s’ha tractat d’una il·lusió òptica.
Aquí no es rendeix ningú, i afegim més carn a la graella, canvi d’en Cere per Alexei. El mister treu un defensa per un migcampista ofensiu.
En el 41’, després d’una gran internada d’en Livio, aquest xaval és una màquina, lluita i corre cap a la pilota com si fos el 1’, centra una pilota mil·limètrica a la posició d’en Rodri, i aquest amb molta sang freda envia la pilota al fons de la porteria.
L’eufòria és desborda, jugadors, molts aficionats, i fins i tot el mister, fan una pinya, uns damunt dels altres; he recordat el segon gol contra el Sistrells, però avui multiplicat per 3 (“chist” pel valor del punts aconseguits). Se’m posa “gallina de piel” quan veig a aquest grup celebrant una victòria més que merescuda. Celebració que demostra la unió d’aquest equip.
Per desgracia del mister, no crec que disposi de cap imatge d’aquest gran moment. Tot el públic local ha celebrat aquest gol com si estigués jugant damunt del terreny de joc, i no crec que ningú hagi pensant en immortalitzar aquesta celebració, era un moment de joia i per gaudir. De totes formes, de ben segur, a ningú dels que hem pogut assistir a veure i viure aquesta festa, mai no se’ns esborrarà de la memòria aquestes imatges.
Abans de finalitzar el partit, hem assistit a la gran representació d’en Boquer i en Xavi Leiva, en l’obra d’en Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière, d’El malalt imaginari.
La visita i els ànims d’en Carlitos Royán ens ha portat sort. Et volem veure més partits i et desitgem una prompta recuperació de la teva lesió.
Finalitza el partit, amb un resultat just però curt de 2-1. Ha valgut la pena veure aquest partit en lloc de l’Espanyol – Barça.
Aprofito aquest espai per felicitar a tot l’equip, jugadors i cos tècnic.
Amb aquest resultat ens hem ficat de ple a la lliga, i si els xavals continuen treballant i lluitant, cosa que no poso pas en dubte, no ho han fet en cap moment del campionat, el premi de la permanència està més a prop; qui la segueix l’aconsegueix. Resten 5 partits i com diu el tòpic futbolístic, “ens resten cinc finals”.
Jordi Balsells
diumenge, 19 d’abril del 2015
dilluns, 13 d’abril del 2015
El próximo reto se llama "9 de 9"
Hemos recibido un nuevo golpe, uno más, y cada vez duelen más. Y los recibimos tras dar todos sin excepción cada partido el 120% de lo que tienen.
Pero aquí nadie se rinde.
Como dice Bielsa "es difícil aceptar las injusticias" pero si seguimos así tendremos el premio que se merecen los chicos.
Los tres próximos partidos son en casa. 9 puntos. 9 de 9, 9 de 9, 9 de 9, que nos quede grabado ...
Hoy domingo, uno de nuestros capitanes, Alex Villabona, me ha enviado un mensaje pidiéndome que el martes lleve los altavoces de los partidos porque quiere que todos escuchemos juntos el discurso y nos conjuremos por ese 9 de 9.
Yo sólo puedo repetir mi última frase antes de saltar al campo cada partido: "QUIERO ACABAR EL PARTIDO ESTANDO ORGULLOSO DE VOSOTROS". Nunca me fallan. Son muy grandes.
Sin más, 9 de 9.
Mou
Pero aquí nadie se rinde.
¿Sabéis lo que pasó en el vestuario el sábado tras la derrota ante el Bellvitge? ¿Sabéis porqué entré con los chavales y les mandé sentarse a todos y guardar silencio sin cambiarse?
La mayoría llegó al vestuario con la cabeza baja una vez más. A algunos les vi realmente derrotado, otros tristes, unos miraban al suelo o a sus botas, alguno me miraba pensando que ya no tendría nada que decirles para levantarles el ánimo. A alguno se le veía en la cara que quería preguntarme "¿Mister, que más podemos hacer?".
Mirar este vídeo por favor, porque aunque nuestro vestuario no es el del Marsella (es mejor) ni yo tengo la categoría de Bielsa, el mensaje que quería hacerles llegar era el mismo. Les hablé de este vídeo y les transmití el mismo mensaje.
La reacción de los chavales me puso la piel de gallina.
Mirar este vídeo por favor, porque aunque nuestro vestuario no es el del Marsella (es mejor) ni yo tengo la categoría de Bielsa, el mensaje que quería hacerles llegar era el mismo. Les hablé de este vídeo y les transmití el mismo mensaje.
La reacción de los chavales me puso la piel de gallina.
Los tres próximos partidos son en casa. 9 puntos. 9 de 9, 9 de 9, 9 de 9, que nos quede grabado ...
Hoy domingo, uno de nuestros capitanes, Alex Villabona, me ha enviado un mensaje pidiéndome que el martes lleve los altavoces de los partidos porque quiere que todos escuchemos juntos el discurso y nos conjuremos por ese 9 de 9.
Yo sólo puedo repetir mi última frase antes de saltar al campo cada partido: "QUIERO ACABAR EL PARTIDO ESTANDO ORGULLOSO DE VOSOTROS". Nunca me fallan. Son muy grandes.
Sin más, 9 de 9.
Mou
És difícil vèncer un equip que mai es rendeix
Bellvitge 4 - 0 La Salle Bonanova
Un cop finalitzada la Setmana Santa, nosaltres continuem la nostra particular “via crucis”, però hem de recordar què sense patiment no hi ha recompensa.
Per iniciar l’últim cicle de la lliga, ens enfrontem amb el cinquè classificat, el qual està lluitant per la segona plaça. La UE Bellvitge és un club històric d’on han sorgit excelsos jugadors, entre d’altres, destaquem a en Lopo i Herrera, samarretes dels quals hem pogut admirar a les vitrines del bar local.
I per recordar les vacances de Setmana Santa, anem de misteris:
No passa ni un minut des de l’inici del partit i la UE Bellvitge té la primera ocasió de gol. El primer córner en contra arriba al 4’. Els xavals semblen molt concentrats i allunyen tota possibilitat de perill.
La primera ocasió de La Salle arriba al 8’ després d’una excel·lent jugada d’en Andy.
Al 11’ arriba el segon córner a favor de l’equip rival, i en una jugada molt desafortunada entra la pilota en la nostra porteria. Sembla un autogol.
L’equip no s’enfonsa i continua desenvolupant el seu joc, sense deixar jugar amb comoditat al rival. I aquest va perdent poc a poc el nervis, i possiblement és la causa de la targeta groga que cometen contra Xavi Batlle.
Al 24’ Balsells rep una falta, i comprovem que l’ofici d’actor no serà la seva futura professió.
Seguidament podem veure una gran aturada d’en Apa després d’un atac rapidíssim del rival.
Però en el 26’, pequem de manca de contundència, i un jugador rival es capaç de driblar a mig equip. Això no treu cap mèrit a la gran jugada de la UE Bellvitge.
Aquest segon gol, afecta un xic més als xavals, però ràpidament tornen a entrar en el partit.
L’equip rival continua atacant, i en el 27’ en Balsells treu una pilota que anava a traspassar la nostra línea de gol.
El mister tampoc es rendeix, i cerca noves disposicions tàctiques per a sorprendre el rival, així en el 33’ Ubach i Batlle intercanvien les bandes. Així, en el 38’ en Boquer disposa d’una bona oportunitat de gol, però el xut surt per sobre de la porteria rival.
Acaba la primera part, amb el resultat de 2-0.
S’inicia la segona part amb tres canvis en l’alineació; entren en Terri, Livio i Rodri per Ubach, Trías i Villa.
La Salle surt com si el partit comences de nou, però amb una dinàmica molt diferent, ataquem nosaltres i el rival es defensa com pot. Després d’una gran jugada d’en Rodri, la UE Bellvitge únicament pot frenar-lo amb una falta a la vora de la frontal de l’àrea. És el 7’ i la falta és molt perillosa; es disposa a picar-la el mateix Rodri, però rellisca abans d’impactar la pilota i aquesta surt fora lluny de la porteria.
Fins el 9’ el rival no arriba a la nostra porteria. Dominem clarament el partit però sense sort cara a gol.
En el 10’ entra Villa per Andy. Quin gran partit el realitzat per Andy, ha lluitat durant tots el 50’ que ha estat al camp. Es mereixia el premi del gol.
En el 13’ primer avís del rival, però una gran parada d’en Apa envia la pilota a córner. Abans de treure el córner, arriba la segona targeta groga de l’equip rival.
Amb la intenció d’augmentar el poder ofensiu del nostre equip, es realitza un nou canvi; entra Ubach per Carbajo.
El domini de La Salle és evident i l’equip rival no surt del seu camp; a vegades no puc creure que anem cuers.
Nou canvi en el 22’, entra Cerezo per Balsells.
En el 24’, perdem una pilota en la nostra línea defensiva i el rival no perdona. Totalment injust per tot el vist durant aquesta segona part, però el 3-0 puja al marcador.
Continuem atacant, i disposem de diverses oportunitats de gol, a destacar la d’en Villa i una magnifica jugada d’en Batlle.
La Salle es llança amb tots els seus efectius a un atac desesperat, aquest equip no es rendeix mai, però una pilota que surt de l’àrea rival arriba fins l’interior de la nostra porteria després d’un rapidíssim contraatac, i el 4-0 és una cruel realitat.
Continuem sense abaixar el braços, i després d’una gran passada d’en Livio a Batlle pensàvem que arribaria el merescut gol, però tampoc va poder ser. El partit finalitza amb la meitat de gols encaixats què a la primera volta, però amb una imatge infinitament millor.
Una frase feta que podem aplicar al nostre equip: “Quan l'esforç es converteix en un costum, l'èxit es converteix en una constant”. I l’èxit no significa únicament guanyar tres punts.
Ara tenim tres partits seguits a casa, una bona oportunitat per guanyar aquells punts que ens mereixem. Sort.
Jordi Balsells
Un cop finalitzada la Setmana Santa, nosaltres continuem la nostra particular “via crucis”, però hem de recordar què sense patiment no hi ha recompensa.
Per iniciar l’últim cicle de la lliga, ens enfrontem amb el cinquè classificat, el qual està lluitant per la segona plaça. La UE Bellvitge és un club històric d’on han sorgit excelsos jugadors, entre d’altres, destaquem a en Lopo i Herrera, samarretes dels quals hem pogut admirar a les vitrines del bar local.
I per recordar les vacances de Setmana Santa, anem de misteris:
- Primer misteri: Per què molts pares i jugadors es van perdre per arribar al camp?
- Segon misteri: Per què s’ha canviat l’hora programada del partit?
- Tercer misteri: Per què ens fan tants gols després de xiular-nos un córner en contra?
- Quart misteri: Per què som capaços de tancar a la seva àrea a un equip de dalt de la classificació durant bona part de la segona meitat del partit?
No passa ni un minut des de l’inici del partit i la UE Bellvitge té la primera ocasió de gol. El primer córner en contra arriba al 4’. Els xavals semblen molt concentrats i allunyen tota possibilitat de perill.
La primera ocasió de La Salle arriba al 8’ després d’una excel·lent jugada d’en Andy.
Al 11’ arriba el segon córner a favor de l’equip rival, i en una jugada molt desafortunada entra la pilota en la nostra porteria. Sembla un autogol.
L’equip no s’enfonsa i continua desenvolupant el seu joc, sense deixar jugar amb comoditat al rival. I aquest va perdent poc a poc el nervis, i possiblement és la causa de la targeta groga que cometen contra Xavi Batlle.
Seguidament podem veure una gran aturada d’en Apa després d’un atac rapidíssim del rival.
Però en el 26’, pequem de manca de contundència, i un jugador rival es capaç de driblar a mig equip. Això no treu cap mèrit a la gran jugada de la UE Bellvitge.
Aquest segon gol, afecta un xic més als xavals, però ràpidament tornen a entrar en el partit.
L’equip rival continua atacant, i en el 27’ en Balsells treu una pilota que anava a traspassar la nostra línea de gol.
El mister tampoc es rendeix, i cerca noves disposicions tàctiques per a sorprendre el rival, així en el 33’ Ubach i Batlle intercanvien les bandes. Així, en el 38’ en Boquer disposa d’una bona oportunitat de gol, però el xut surt per sobre de la porteria rival.
Acaba la primera part, amb el resultat de 2-0.
S’inicia la segona part amb tres canvis en l’alineació; entren en Terri, Livio i Rodri per Ubach, Trías i Villa.
La Salle surt com si el partit comences de nou, però amb una dinàmica molt diferent, ataquem nosaltres i el rival es defensa com pot. Després d’una gran jugada d’en Rodri, la UE Bellvitge únicament pot frenar-lo amb una falta a la vora de la frontal de l’àrea. És el 7’ i la falta és molt perillosa; es disposa a picar-la el mateix Rodri, però rellisca abans d’impactar la pilota i aquesta surt fora lluny de la porteria.
Fins el 9’ el rival no arriba a la nostra porteria. Dominem clarament el partit però sense sort cara a gol.
En el 10’ entra Villa per Andy. Quin gran partit el realitzat per Andy, ha lluitat durant tots el 50’ que ha estat al camp. Es mereixia el premi del gol.
En el 13’ primer avís del rival, però una gran parada d’en Apa envia la pilota a córner. Abans de treure el córner, arriba la segona targeta groga de l’equip rival.
Amb la intenció d’augmentar el poder ofensiu del nostre equip, es realitza un nou canvi; entra Ubach per Carbajo.
El domini de La Salle és evident i l’equip rival no surt del seu camp; a vegades no puc creure que anem cuers.
Nou canvi en el 22’, entra Cerezo per Balsells.
En el 24’, perdem una pilota en la nostra línea defensiva i el rival no perdona. Totalment injust per tot el vist durant aquesta segona part, però el 3-0 puja al marcador.
Continuem atacant, i disposem de diverses oportunitats de gol, a destacar la d’en Villa i una magnifica jugada d’en Batlle.
La Salle es llança amb tots els seus efectius a un atac desesperat, aquest equip no es rendeix mai, però una pilota que surt de l’àrea rival arriba fins l’interior de la nostra porteria després d’un rapidíssim contraatac, i el 4-0 és una cruel realitat.
Continuem sense abaixar el braços, i després d’una gran passada d’en Livio a Batlle pensàvem que arribaria el merescut gol, però tampoc va poder ser. El partit finalitza amb la meitat de gols encaixats què a la primera volta, però amb una imatge infinitament millor.
Una frase feta que podem aplicar al nostre equip: “Quan l'esforç es converteix en un costum, l'èxit es converteix en una constant”. I l’èxit no significa únicament guanyar tres punts.
Ara tenim tres partits seguits a casa, una bona oportunitat per guanyar aquells punts que ens mereixem. Sort.
Jordi Balsells
dissabte, 28 de març del 2015
El cinquè manament
La Salle Bonanova 2 - 3 Sistrells
Tinc gravada la imatge dels nois recitant a l’uníson els cinc pecats capitals al sopar de l’any passat, i en particular el darrer “Dar por perdido un partido antes del minuto 80”. I avui han demostrat que a més de saber-se’ls de memòria els tenen interioritzats. Fins al darrer minut hem tingut acorralat un rival que lluita per llocs capdavanters, i que poc es devia esperar que acabaria demanant l’hora al camp del cuer.
El partit ha estat trepidant, d’anada i tornada i amb constants alternatives tant al joc com al marcador, sobretot a la primera part. I això que al principi hem tingut la sensació que venien a menjar-se’ns perquè han sortit en tromba a l’atac. Realment no eren més alts però si que es veien més ràpids i sobretot més forts. Sort que no era un combat de boxa perquè aquí si que ens haurien derrotat per golejada!
Com a conseqüència d’aquesta avalantxa inicial, han arribat vàries vegades amb perill, i ens ha salvat la bona feina defensiva, on destacava la presència inèdita com a central del Xavi Batlle, jugador estilista que ha sabut adaptar-se perfectament a les exigències del guió i s’ha mostrat tant expeditiu com els absents Nunny, Oriol i Balsells. Tot i així finalment ens han guanyat l’esquena i el musculós número 9 ha encetat el marcador.
Aquí s’ha produït la primera sopresa positiva. El gol ha semblat relaxar el rival, començant pel cridaner entrenador que per primera vegada ha pres una mica d’aire. En canvi nosaltres hem començat a tenir presència a dalt i hem comprovat que la defensa era el seu taló d’Aquil·les.
Hem disposat de vàries ocasions, destacant un gol anul·lat per fora de joc justet i una volea impressionant del Villa que ha desviat un defensa evitant el que hauria estat un golàs. I finalment en una falta al mig camp (que ben treballades les tenim!) el Miquel ha prolongat el llançament amb un remat de cap que s’ha colat just pel petit espai que hi havia entre el porter i el pal travesser. Aquí l’entrenador visitant ha tornat a entrar en erupció i no ha parat de bramar contra tothom fins que l’àrbitre l’ha acabat expulsant.
Semblava que havíem fet el més difícil però llavors ha començat la ruleta russa. En dos minuts els rapídissims davanters rivals ens han tornat a guanyar l’esquena i no han perdonat. I en dos minuts l’Alejandro ha rebut una pilota a l’àrea i en una demostració de pundonor s’ha barallat amb els fornits defenses i n’ha tret un penal. Magistral execució del Villa que tornava a posar les taules al marcador.
Així ens n’hem anat al descans amb una sensació molt semblant a la del dia de l’Hospitalet, o fins i tot millor perquè avui havíem remuntat dues vegades el marcador. Abans ens queixàvem que aguantàvem bé amb el zero a zero però quan ens marcaven faltava capacitat de reacció. Doncs portem dos partits seguits demostrant que també som capaços de remuntar.
I hem tornat a sortir sense complexes, amb un trident davant format pels inspirats Berto, Miquel i Alejandro. Fins i tot després ha sortit el Livio, més endarrerit però sempre incissiu, i això és un senyal inequívoc que anàvem pel partit. Ells també ho feien, i han començat a perdre els nervis amb entrades lletges o xuts al cos quan la pilota no estava en joc. Personalment crec que l’àrbitre hauria hagut d’amonestar aquestes jugades per tallar-les d’arrel. Primera per evitar lesions i segona per inculcar els valors que se suposa que l’esport hauria de servir per adquirir.
En un fora de banda a favor, el defensa rival ens ha “donat” la pilota intentant que anés a la cara del nostre jugador, i quan l’hem increpat ha contestat en to burleta “esto es futbol”. No és així, s’ha d’aplaudir la seva competitivitat però a la segona part s’han excedit. Excel·lent actitud dels nostres nois que ni han caigut en provocacions ni s’han arrugat davant les dures entrades. A la grada si que patíem cada cop que el Miquel, que tampoc no coneix la por, anava a una pilota dividida amb el número 4. Més d’un cop han xutat al mateix temps i segur que si hagués estat un meló l’haurien partit per la meitat.
Amb tot això passava el temps i cada cop faltava menys per la proesa. Ells també se n’adonaven i s’ha de reconèixer que han començat a posar setge a la nostra porteria. Així a falta de deu minuts ha arribat un córner que s’hauria pogut incloure perfectament a la pel·lícula “Atrapados en el tiempo”, perquè no sé quantes vegades s'ha repetit l''escena: centrada tancada, tots aguantant la respiració mentre la pilota es passejava prop de la porteria, i finalment un defensa la tornava a enviar a córner. Així fins que no ha estat un defensa sinó un davanter rival qui ha connectat amb la bola i l’ha enviat a dintre.
Els deu minuts finals hem estat fidels al cinquè manament, però no hem aconseguit igualar per tercera vegada el marcador. Un cop més es repeteix la història i no aconseguim arrencar aquests punts que tant necessitem, però no dubto que ho seguirem intentant. Ànims que encara hi ha molts punts en joc i estem demostrant que podem donar guerra a qualsevol. De moment tenim una setmaneta de vacances per llepar-nos les ferides i recuperar forces de cara al tram final. Quan veieu per enèssima vegada la pel·lícula de “Los diez mandamientos”, recordeu la versió particular dels nostres gladiadors...
P.D.: Menció especial pel Javi Fernández junior, que ha demostrat que és tant bo amb la càmera com amb la pilota i ens ha obsequiat amb les magnífiques fotos de la crònica. Podeu veure-les totes al seu dropbox:
https://www.dropbox.com/sh/x0gbiw53n4fa1sc/AAAgsb_9TZotjwWO35KPfRwma?oref=e#/
Tinc gravada la imatge dels nois recitant a l’uníson els cinc pecats capitals al sopar de l’any passat, i en particular el darrer “Dar por perdido un partido antes del minuto 80”. I avui han demostrat que a més de saber-se’ls de memòria els tenen interioritzats. Fins al darrer minut hem tingut acorralat un rival que lluita per llocs capdavanters, i que poc es devia esperar que acabaria demanant l’hora al camp del cuer.
Aquí s’ha produït la primera sopresa positiva. El gol ha semblat relaxar el rival, començant pel cridaner entrenador que per primera vegada ha pres una mica d’aire. En canvi nosaltres hem començat a tenir presència a dalt i hem comprovat que la defensa era el seu taló d’Aquil·les.
Semblava que havíem fet el més difícil però llavors ha començat la ruleta russa. En dos minuts els rapídissims davanters rivals ens han tornat a guanyar l’esquena i no han perdonat. I en dos minuts l’Alejandro ha rebut una pilota a l’àrea i en una demostració de pundonor s’ha barallat amb els fornits defenses i n’ha tret un penal. Magistral execució del Villa que tornava a posar les taules al marcador.
Així ens n’hem anat al descans amb una sensació molt semblant a la del dia de l’Hospitalet, o fins i tot millor perquè avui havíem remuntat dues vegades el marcador. Abans ens queixàvem que aguantàvem bé amb el zero a zero però quan ens marcaven faltava capacitat de reacció. Doncs portem dos partits seguits demostrant que també som capaços de remuntar.
P.D.: Menció especial pel Javi Fernández junior, que ha demostrat que és tant bo amb la càmera com amb la pilota i ens ha obsequiat amb les magnífiques fotos de la crònica. Podeu veure-les totes al seu dropbox:
https://www.dropbox.com/sh/x0gbiw53n4fa1sc/AAAgsb_9TZotjwWO35KPfRwma?oref=e#/
dimecres, 25 de març del 2015
Good vibrations
Europa C 3 - 1 La Salle Bonanova A
Vuelta de Alejandro Rodríguez a
la competición y vuelta de este cronista. Me va a ser difícil mantener la
objetividad.
Partido clave para conseguir esos
puntos que tan caros nos están saliendo y abandonar los puestos de descenso. En
consonancia, un partido con el planteamiento más ofensivo y desinhibido de los
que recuerdo.
El Nou Sardenya tiene de todo: parking en el sótano, gradas cubiertas
de verdad, dos marcadores electrónicos y un bar donde el olor de la comida
quita el sentío. En no mucho tiempo albergará la final de la Copa Catalunya.
Minuto de silencio… por los
derechos televisivos. Si lo llego a saber, me traigo la cámara de video.
En la alineación titular: Alex Salinas, Andy, Pablo, Livio,
Sergi Ubach, Jordi Carbajo, Guille, Joss, Jordi Balsells, Oriol y Marcel.
Sorprendía lo bajitos que eran
algunos de los delanteros del Europa. Lo que pasa es que se movían sin ningún
complejo y dominaban la pelota a ras de suelo de manera impecable. A destacar
el número 9.
Los primeros minutos, estrategia
de contención, pero sólo los primeros minutos. Los primeros 2, concretamente,
tras los cuales adelantábamos líneas y Sergi Ubach, desde la derecha de la
frontal del área, nos recordaba qué bien que chuta a puerta en cuanto tiene una
ocasión. El portero local conseguía in
extremis sacar la pelota fuera de la portería, dejándonos con la miel en
los labios.
Como teníamos ganas de más, las
líneas presionaban hasta al portero, con todos nuestros jugadores de campo
prácticamente en el campo del rival y bajando a defender como un solo hombre,
demostrando que suben al Tibidabo a algo más que a hacerse la foto. En
cualquier caso, el centro del campo lo dominábamos casi totalmente. A pesar de
ello, el Europa no se amilanaba y, con la pelota aún en su defensa y presionada
por nuestros jugadores, tenían ya seis jugadores en nuestro campo. Aún así,
Sergi Ubach volvía a hacer un alarde de artillero, aunque otra vez sin premio.
La presión sobre el Europa se
mantenía (esto no lo recordaba yo de antes…), aunque también el Europa hacía de
las suyas. La defensa (heroicos Jordi Balsells, Oriol y Joss, con apoyo de los
mediocampistas) se empleaba a fondo sin contemplaciones, como ya nos tienen
acostumbrados.
Hacia el minuto 23, José María hacía
el primer cambio y daba entrada a Àlex Villa y a Alejandro, que pasaban a
posiciones de ataque, dándole descanso a Guille y Andy.
Tanta presión en ambos sentidos
resultaba en un córner en nuestra contra (en realidad, más de uno). Este en
concreto lo remataba el número 14 del Europa y nos clavaba el primer gol
frisando la primera media hora de partido. Seguimos teniendo un problema con
los córneres.
El Europa se crecía y sus
jugadores pequeñitos volaban con balón y sin balón, requiriendo de la defensa y
del portero un trabajo impagable. También La Salle atacaba y Livio seguía
probando fortuna chutando sin complejos, con el resto de la formación de ataque
presionando a la defensa y el portero europeos.
Pero todavía tocaba esperar.
Llegábamos al descanso con 1-0.
En la segunda parte salían al
campo Àlex Salinas, Andy, Àlex Villa, Livio, Jordi Carbajo, Àlex Trias, Marcel,
Jordi Balsells, Oriol, Sergi Ubach y Alejandro.
El planteamiento ofensivo comenzaba
a dar frutos. El tridente RVL (Rodri, Villa y Livio), con balones servidos
desde las sufridas líneas de defensa y centro del campo, comenzaba a asediar la
portería rival. También Jordi Balsells se apuntaba al ataque y, tras un rechazo
de la defensa, realizaba una habilidosa
vaselina al portero… y al larguero, por lo que la pelota no entró. Todo esto,
en un par de minutos escasos de la segunda parte. También Trias probaba la
artillería, también con un balón rechazado por la defensa local, tras un saque
de falta de Alejandro.
Pero, lo que se dice sacar fruto
al asedio, tuvo que ser al filo del minuto 6. Entre Alejandro y Villa robaban
un balón, le pasaban a Livio que se desmarcaba y quebraba al guardameta, haciendo
subir un esperanzador 1-1 al electrónico (ya he dicho que teníamos, no uno, dos
marcadores electrónicos). Un par de minutos después, Villa pasaba de tacón a
Alejandro que, sin embargo, no llegaba a esconderle la pelota al portero que
estaba muy atento. La presión sobre la portería local se mantenía, con
combinaciones entre delanteros y mediocampistas, para repetir y hacer subir un
patito a nuestra mitad del marcador.
Pero los pequeñitos del Europa
corrían mucho, más de la cuenta seguramente. Así en el minuto 14, en un claro fuera
de juego, eran los locales los que conseguían el patito. Protestas de nuestro
equipo en pleno al colegiado (es un decir…), que se saldan con 3 tarjetas
amarillas 3 a Oriol, Trias y Jordi Balsells.
Había que redoblar el asedio a la
portería local si queríamos sacar algún punto en el Nou Sardenya y el equipo,
ciertamente mosqueado por las dotes operísticas del árbitro, se recomponía y
volvía al ataque. Andy salía y Pablo Terraza volvía al campo en el minuto 20.
Nuestra artillería volvía a
probar fortuna: Trias y Ubach hacían de las suyas pero sin llegar a inquietar
al portero local, muy seguro durante todo el partido.
El míster intercambiaba
posiciones: así Villa, que había bregado de lo lindo, pasaba a la defensa y
Oriol subía al ataque.
Alexei, un estupendo jugador del
Cadete B, entraba en el campo para reforzar el ataque y a los pocos segundos ya
marcaba territorio en el área rival, desmarcándose por la derecha, aunque sin
fruto.
Sin embargo, la defensa del
Europa comenzaba a bombear balones hacia sus delanteros, como forma de romper
el asedio. Así el número 10 recibía un balón de oro con el que nos cascaban el
tercer gol que, definitivamente, sentenciaba el partido en el minuto 36.
Durante el resto del partido,
mantenemos el asedio a la portería rival, pero sin fruto. También por parte del
Europa que, no obstante, necesitaba tener a tres jugadores en fuera de juego
para intentar incrementar su cuenta de goles. Esta vez el señor colegiado
estaba atento e invalidaba la jugada.
Poco más. El equipo juega bien, juega
al ataque y no da los partidos por perdidos hasta el último segundo. Seguimos
teniendo la cuestión de los córneres en contra pendiente, pero poco más se le
puede reprochar.
Lo dicho en el título: “good
vibrations”, aunque nos falte aún hacer vibrar la pelota dentro de la portería
rival más a menudo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)