 |  |  |  |
"Som i serem un equip"
|
"I had a dream"
|
..
|
"Aquests nens ens diuen fills de puta"
|
Jordi Balsells: Som i serem un equip
Començaré comentant el final del partit i de la temporada lliguera; avui m’han acabat de mostrar el sentiment d’aquest equip, tota una pinya, amb tots els jugadors mantejant l’equip tècnic. Semblava que acabéssim de guanyar la lliga, i per els aficionats, l’han guanyada.
Som i serem un EQUIP.
L’equip rival devia d’al·lucinar, devien de pensar que estaven celebrant. Molts no ho farien, perquè possiblement no ens salvem, però ho celebrem com si ho haguéssim fet.
Com moltes vegades he dit, l’esport no deixa de ser un aspecte més de l’educació, i en José Maria, en Xavier i la resta de l’equip tècnic, han ensenyat i demostrat als xavals, i als no tant xavals, que el treball dona els seus fruits.
Tant se val la classificació final, l’important és transmetre i ensenyar a treballar i lluitar fins l’últim sospir. Aquest tarannà, segur que l’han aprés i això serà un esperó pel futur d’aquests xavals.
No és fàcil mantenir la cohesió d’un grup de gent, i més a aquestes edats, i amb dificultats afegides, hem estat últims de la classificació durant moltes jornades. No envejo per res al mister; seria incapaç de portar, com ho ha fet ell, al grup.
Estic segur, què els xavals, aquesta temporada, han aprés molts valors que no oblidaran mai, i desitjo que els posin en pràctica.
Els xavals han recolzat en tot moment l’equip tècnic; i quan la classificació no acompanya, això diu molt d’aquest grup. Amb això, jo ja em dono per satisfet.
Felicito a tots els jugadors per la millora tècnica mostrada des del inici de la temporada. Han evolucionat progressivament.
A la primera volta vam fer 9 punts, vam marcar 15 gols i vàrem encaixar 46 gols.
A la segona volta, hem fet 15 punts, incrementant, també, el número de gols a 23, el què significa més del 50% respecte la primera volta, i hem reduït els gols encaixats a 36, és a dir, més del 25% respecte la primera volta. La progressió és evident.
Quan les coses van mal dades, el més fàcil és fugir d’estudi; i aquest equip ha demostrat que treballant en grup, es poden aconseguir fites inimaginables.
Aprofito aquest espai per agrair al cos tècnic, en especial a en José María Serra i en Xavi Leiva, la dedicació emprada al creixement d’aquests xavals. És l’últim any amb aquest equip, però, podeu estar segurs que no us oblidarem i que els xavals encara menys.
La vida dona moltes voltes, i de ben segur que ens tornarem a retrobar.
No s’ha pogut assolir l’objectiu de punts fixats per en Mou al inici de la temporada, però estic segur que s’han assolit objectius molt més importants.
S’ha aconseguit incrementar la confiança de cadascun dels xavals, i això s’ha transmès dins el terreny de joc.
Per acabar, i per resumir aquesta temporada, aprofito una de les frases que he llegit al vestidor, atribuïda a un jugador “crescut” a l’Espanyol, Don Alfredo Di Stéfano: “Ningún jugador es tan bueno como todos juntos”.
Bon estiu i bones vacances a tots i a totes.
Marcel Ubach: I had a dream
Vam somniar que fèiem història...
- Que per primera vegada un equip de La Salle aconseguia mantenir-se a primera.
- Que competíem d'igual a igual amb els totpoderosos clubs esportius, amb els seus fitxatges estelars i reforços ganàpies.
- Que ens refèiem a l'adversitat, conrarrestàvem les trampes amb lluita i personalitat, i anàvem sumant punt rera punt fins arribar a la recta final amb possibiilitats
- Que venia un líder que ha comptat els partits per victòries i manteníem l'empat fins ben avançada la segona part, i celebraven el gol com si acabessin de guanyar la champions,
- Que anàvem al camp del segon a jugar-nos la permanència i els teníem collats fins al final.
- Que guanyàvem al tercer fins al darrer minut, i quan ens empatava anàvem a per la victòria...
- El hat-trick del Miquel
- Els mails motivadors de cada dijous
- La celebració del gol contra l'Hermes
- La premonició de l'Espa
- Les faltes directes de l'Andy
- Els whatsapp per l'esperança
- Els gols del Rodri al darrer minut
- Els esmorzars de botifarra amb pebrots
- La rotllana d'abans dels partits
- La rotllana final amb La Montañesa
- El discurs del Boquer al vestidor
- La mantejada als místers
- Les cartolines del Villa
- La victòria final per demostrar que tenim un equip de primera
Potser encara hi ha alguna opció de salvar-nos, si se sanciona alguna altra de les mútiples corrupteles dels nostres rivals tramposos, però això no canviarà el missatge. Si arriba la sort ens haurà trobat treballant, però sinó la vida ens donarà moltes més oportunitats de triomfar. Sobretot als xavals.
Santi Batlle:
...
Sábado 15 de diciembre de 2007
El sol, enturbiado por la bruma matinal, no lograba contrarrestar el frio intenso en el anillo de la Ronda de Dalt, que rodea el campo del Trinitat Vella. JB (Joan Bautista), jugador del pre-benjamín de LSB, se acercó llorando a la banda en búsqueda de su padre: “papa, papa aquests nens ens diuen fills de puta….”
Sábado 30 de mayo de 2015
Un sol cegador sobrecalienta el verde césped artificial del campo de fútbol de LSB. JB está estirado en el suelo. Ha ido a despejar un balón con la cabeza y se ha encontrado con una bota del contrincante que lo ha dejado tumbado. Pasados unos instantes de incertidumbre, se levanta y se va corriendo a recuperar su posición………
Entre estas pinceladas futbolísticas, reales las dos, han pasado ocho temporadas, ocho!!!
En aquel bisoño equipo pre-benjamín, del que se mantienen una buena parte de jugadores, ha habido bajas y nuevas incorporaciones que han ido conformando el cadete que hemos podido disfrutar este año.
No hablaré de fútbol, ya sabéis que no tengo ni idea. Hablaré de los valores que se pueden ver en este equipo: trabajo, esfuerzo, sacrificio, ilusión, ganas, tesón, compañerismo, amistad…
La lucha contra las vicisitudes y contratiempos la han aprendido con creces durante toda la temporada. El azar puso al equipo en una categoría que no les tocaba. Había que defender la posición a ultranza. Parecía imposible. Nunca antes en LSB se había logrado tamaña gesta…. Y esta temporada, a día de hoy, no lo hemos logrado.
Pero creo no engañar a nadie si digo que padres y equipo técnico (vaya equipo técnico) estamos muy orgullosos de todos y cada uno de ellos.
Han luchado con equipo superiores en horas de entreno, años de fútbol, cuerpos técnicos profesionalizados, agresivas hinchadas y, cuando esto no era suficiente, aderezado con unos cuantos jugadores juveniles entre sus filas. Y han tenido contra las cuerdas a unos cuantos de estos equipos. No se les puede pedir más. Recordarán esta temporada toda su vida.
………..JB, dolorido aun por el fuerte zapatazo, grita con todas sus fuerzas: “Vamos Salle….este partido lo vamos a ganar”. Los 23 jugadores de la plantilla, 11 en el campo y 12 en el banquillo (impresionante), lo creen de verdad……
2-1
El delirio.
Pero creo no engañar a nadie si digo que padres y equipo técnico (vaya equipo técnico) estamos muy orgullosos de todos y cada uno de ellos.
Han luchado con equipo superiores en horas de entreno, años de fútbol, cuerpos técnicos profesionalizados, agresivas hinchadas y, cuando esto no era suficiente, aderezado con unos cuantos jugadores juveniles entre sus filas. Y han tenido contra las cuerdas a unos cuantos de estos equipos. No se les puede pedir más. Recordarán esta temporada toda su vida.
………..JB, dolorido aun por el fuerte zapatazo, grita con todas sus fuerzas: “Vamos Salle….este partido lo vamos a ganar”. Los 23 jugadores de la plantilla, 11 en el campo y 12 en el banquillo (impresionante), lo creen de verdad……
2-1
El delirio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada