Diumenge a primera hora de la tarda ens trobem tots al camp de la Montañesa amb els ànims al màxim per guanyar al segon classificat de la lliga.
Sabem que no serà fàcil, però tothom, jugadors, entrenadors i familiars tenen esperances cegues en el nostre equip. Només sortir els jugadors al camp els pares ens bolquem a animar-los.
Els grans jugadors de la Montañesa tenen molt bon regat i facilitat de passada, però a la que passen de mig camp es troben que després de un regat, li apareix un o dos jugadors de La Salle que a més d’aturar-lo li tallen la possibilitat de passe.
Així avorrits per la capacitat d’anular-los de La Salle acaben optant per fer el passe llarg des del mig camp. La Salle els manté a ratlla i crea alguna oportunitat fins al minut 30 de la primera part, llavors ells apreten i comencen a crear perill... i els pares patint. Arribem al final de la primera part amb empat.
Comença la segona part amb el Montañesa apretant però sense gaire perill; es comencen aposar nerviosos, ¿potser esperaven que lo seu seria una passejada triomfal?.
Apreten una mica més i als 13 minuts de la segona part aconsegueixen marcar-nos un gol. Es pensen que ja ens tenen enfonsats, però aquest equip de La Salle es el equip que té la moral més forta de tota la lliga. Son capaços de sobreposar-se al cop que suposa el gol i 8 minuts després aconsegueixen igualar el marcador amb un contratac de llibre culminat brillantment per el Villa. Les palmes dels pares treuen fum.
A partir d’aquí ells tornen a apretar i nosaltres defenent ordenadament. ¡¡Quin equip!! Lluitant fins el final i donant-ho tot.
Però al darrer minut del partit i en una jugada nascuda d’un fora de joc de l’extrem esquerra de la Montañesa, aconsegueixen marcar-nos. Quina decepció, això no es el primer cop que ens passa, aquesta temporada no hem tingut sort.
Els jugadors estan enfonsats, i els pares també estem tristos, no ens ho mereixíem.
Potser no mantindrem la categoria, però aquest equip ha millorat moltíssim aquesta temporada, ens hem fet forts, tenim una moral de ferro, hem fet un bloc compacte d’amistat i companyonia. Això no ens ho traurà ningú.
Ànims, ara ens queda el darrer partit que hem de guanyar-lo i ens queda el Cerdanya Cup, que segur que aquest any obtindrem la millor classificació de la història de La Salle.
Endavant Salle!!!!
Apreten una mica més i als 13 minuts de la segona part aconsegueixen marcar-nos un gol. Es pensen que ja ens tenen enfonsats, però aquest equip de La Salle es el equip que té la moral més forta de tota la lliga. Son capaços de sobreposar-se al cop que suposa el gol i 8 minuts després aconsegueixen igualar el marcador amb un contratac de llibre culminat brillantment per el Villa. Les palmes dels pares treuen fum.
A partir d’aquí ells tornen a apretar i nosaltres defenent ordenadament. ¡¡Quin equip!! Lluitant fins el final i donant-ho tot.
Però al darrer minut del partit i en una jugada nascuda d’un fora de joc de l’extrem esquerra de la Montañesa, aconsegueixen marcar-nos. Quina decepció, això no es el primer cop que ens passa, aquesta temporada no hem tingut sort.
Els jugadors estan enfonsats, i els pares també estem tristos, no ens ho mereixíem.
Potser no mantindrem la categoria, però aquest equip ha millorat moltíssim aquesta temporada, ens hem fet forts, tenim una moral de ferro, hem fet un bloc compacte d’amistat i companyonia. Això no ens ho traurà ningú.
Ànims, ara ens queda el darrer partit que hem de guanyar-lo i ens queda el Cerdanya Cup, que segur que aquest any obtindrem la millor classificació de la història de La Salle.
Endavant Salle!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada