Un cop finalitzat un dels millors partits, o possiblement el millor, jugat al nostre camp, he intentat passar el mal sabor de boca i relaxar-me llegint una estona el diari. A la contra d’aquest, hi havia una interessant entrevista a un pioner de la psicologia esportiva, Timothy Gallwey. He de reconèixer que no tenia ni idea de qui era, però he trobat molt educatiu alguna de les seves asseveracions, “Acabes sent bo en el que practiques”.
Recordant els primers partits de la temporada i veient el d’avui, he pogut comprovar l’assenyat d’aquestes paraules. L’evolució futbolística dels xavals i especialment del joc de l’equip és un fet inqüestionable.
Però, totes les millores no han estat suficients per vèncer a un equip de la part alta de la classificació, i que semblava que es jugava quelcom més que un partit.
L’altre dia em van comentar que les cròniques cada cop eren més llargues; i es cert, cada dia hi ha més coses bones que explicar.
Tot i les dificultats per confeccionar la llista de convocats, segons ens explicava el mister, surt al camp la següent alineació: Sergi Cortés, Balsells, Boquer, Uri, Àlex V, Pol V., Ubach, Carbajo, Livio, Andi, i Miquel V.
Des del primer moment comprovem que el Lloreda no ha vingut a passar el dia de vacances, i que presenten un equip amb molt bon toc de pilota.
El primer tir a porteria és per part nostra als 2’, en Pol V. avisa al rival i l’afició ja comença a intuir un interessant match.
L’equip rival mou molt bé la pilota, però no aconsegueixen passar del mig camp, gràcies al gran treball desenvolupat especialment per Ubach i en Carbajo.
En Miquel V. al 7’ llança una falta perillosa sense conseqüències.
Fins el 8’, el Lloreda no arriba a la nostra porteria.
El partit es desenvolupa sense ocasions clares per part de cap equip; la pressió dels nostres jugadors comença a l’àrea rival, el desgast físic és evident, però es noten les pujades al Tibidabo. El Lloreda no pot jugar la pilota amb comoditat, i ha d’endarrerir la pilota tota l’estona.
Al 20’, es produeix el relleu dels homes de davant Andi i Miquel V. per Villa i Rodri, i del lateral esquerre Pol per Batlle.
Després d’una jugada assajada, originada a partir d’un fora de banda, en el 25’, Villa presenta les seves credencials a l’equip rival, amb una bona oportunitat per inaugurar el marcador.
En el 26’, després d’una jugada similar, la pilota s’estavella en el travesser.
Fins el 37’ no arriba una nova oportunitat per part del Lloreda.
Finalitza la primera part amb un merescut i esperançador 0-0.
La segona part s’inicia amb la incorporació d’en Xavi Cortés, Pol V., Trías i Andi, donant descans a en Batlle, Ubach,Livio i Villa.
L’inici de la segona part comença amb un primer avís seriós del Lloreda als 4’. Però, la desgracia arriba seguidament, en el 5´; el jugador rival número 8, fa un xut des de la banda esquerre fora de l’àrea, i la pilota descriu una trajectòria estranya que enganya al Sergi i s’inaugura el marcador, 0-1.
En el 12’, Uri recorre tot el camp amb la pilota controlada, amb una energia descomunal, i força el primer corner al nostre favor.
En el 15’, el mateix Uri força el segon corner. Poder estem veient els millors minuts de la temporada, i el Lloreda no surt del seu camp.
En el 18’, després del llançament d’una nova falta, Uri torna a tenir una claríssima oportunitat de gol, que el porter rival treu miraculosament. S’intueix que el premi del gol no trigarà en arribar.
Seguidament es produeix un nou canvi, entra en Miquel V. per Andi, molt cansat després d’exercir una forta pressió a tota la defensa rival. La pressió de l’equip s’inicia des de la seva posició.
Les oportunitats continuen, no ens tanquem darrera, encara resten molts minuts per finalitzar el partit.
En el 24’, després d’un gran contraatac conduit per en Rodri, nova oportunitat de gol.
En el 28’, l’àrbitre treu una targeta groga a en Balsells per molestar al porter rival quan volia treure la pilota. La pressió es total i realitzada per tots.
En el 29’, en Miquel V. està punt de fer el 3-1, la pilota ha sortit fora per ben poc i ens ha posat l’ai al cor.
En el 30’, després d’un gran xut d’en Rodri, nova oportunitat de gol.
En el 31’, nou canvi, entren Batlle, Ubach i Livio, per Pol V., Xavi Cortés i Trías.
Però en el 35’, arriba una gerra d’aigua freda, un gran centre des de la banda esquerre es rematada a plaer, amb el cap, pel davanter rival. 2-2. El marcador no reflectia el que estàvem veient al camp.
Aquest equip no es rendeix mai, i en el 36’ en Miquel V. provoca un nou corner. Després d’una nova jugada assajada, provoquem un nou corner. Rondem la porteria rival però sense premi.
En el 38’, després d’executar un nou corner, en Livio amb el cap provoca una nova ocasió de gol, que el rival desfà enviant la pilota a corner.
En el 41’, gran jugada d’en Carbajo que fa lluir al porter rival refusant aquest la pilota a corner.
Suposo que volia oferir un golet per celebrar l’aniversari del seu pare, però no ha pogut ser. De totes formes, en Felip ha d’estar orgullós del gran partit realitzat per aquest jugador. Ha tallat infinitat de pilotes, ha demostrat un poder físic impressionant, ja ens explica el seu pare els “passejos” amb la bici, ha passat la pilota amb un criteri impropi d’un xaval de la seva edat. Per a mi, personifica l’evolució de l’equip.
Però, en el 42’, fora del temps reglamentari, ha arribat el que ningú s’esperava, amb l’únic contraatac del Lloreda ens fan el 2-3. Què cruel és el futbol.
Hem tingut una nova oportunitat després del llançament de falta per part d’en Batlle, però ja no hi havia temps per res més.
Resten dos partits per finalitzar la temporada, i sense fer una valoració final, tot arribarà al seu temps, crec que els xavals han de sentir-se súper orgullosos de la feina que estan realitzant i l’afició agraeix el gran treball que demostren en cada partit. No se’ls pot reprovar absolutament res; qui dona tot el que té, no està obligat a més. Ànims xavals, crec que recordareu aquest any durant molt temps.
De totes formes, el millor de tot és veure a la resta de l’equip, en Cerezo, Terraza, Jos, Berto, Guille, Apa i Salinas, que avui no han pogut saltar al terreny de joc per diferents motius (lesions, rotacions, ...), recolzant als seus companys.
La salvació està difícil però no és impossible, depenem del què facin el Barceloneta i el Catalonia; ara estem a un punt d’assolir el què fins ara cap equip de La Salle ha estat capaç.
Però de ben segur que lluitarem fins l’últim segon.
Ho celebrarem tots plegats el dia 12 o 13 de juny.
Jordi Balsells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada