Un cop finalitzada la Setmana Santa, nosaltres continuem la nostra particular “via crucis”, però hem de recordar què sense patiment no hi ha recompensa.
Per iniciar l’últim cicle de la lliga, ens enfrontem amb el cinquè classificat, el qual està lluitant per la segona plaça. La UE Bellvitge és un club històric d’on han sorgit excelsos jugadors, entre d’altres, destaquem a en Lopo i Herrera, samarretes dels quals hem pogut admirar a les vitrines del bar local.
I per recordar les vacances de Setmana Santa, anem de misteris:
- Primer misteri: Per què molts pares i jugadors es van perdre per arribar al camp?
- Segon misteri: Per què s’ha canviat l’hora programada del partit?
- Tercer misteri: Per què ens fan tants gols després de xiular-nos un córner en contra?
- Quart misteri: Per què som capaços de tancar a la seva àrea a un equip de dalt de la classificació durant bona part de la segona meitat del partit?
No passa ni un minut des de l’inici del partit i la UE Bellvitge té la primera ocasió de gol. El primer córner en contra arriba al 4’. Els xavals semblen molt concentrats i allunyen tota possibilitat de perill.
La primera ocasió de La Salle arriba al 8’ després d’una excel·lent jugada d’en Andy.
Al 11’ arriba el segon córner a favor de l’equip rival, i en una jugada molt desafortunada entra la pilota en la nostra porteria. Sembla un autogol.
L’equip no s’enfonsa i continua desenvolupant el seu joc, sense deixar jugar amb comoditat al rival. I aquest va perdent poc a poc el nervis, i possiblement és la causa de la targeta groga que cometen contra Xavi Batlle.
Seguidament podem veure una gran aturada d’en Apa després d’un atac rapidíssim del rival.
Però en el 26’, pequem de manca de contundència, i un jugador rival es capaç de driblar a mig equip. Això no treu cap mèrit a la gran jugada de la UE Bellvitge.
Aquest segon gol, afecta un xic més als xavals, però ràpidament tornen a entrar en el partit.
L’equip rival continua atacant, i en el 27’ en Balsells treu una pilota que anava a traspassar la nostra línea de gol.
El mister tampoc es rendeix, i cerca noves disposicions tàctiques per a sorprendre el rival, així en el 33’ Ubach i Batlle intercanvien les bandes. Així, en el 38’ en Boquer disposa d’una bona oportunitat de gol, però el xut surt per sobre de la porteria rival.
Acaba la primera part, amb el resultat de 2-0.
S’inicia la segona part amb tres canvis en l’alineació; entren en Terri, Livio i Rodri per Ubach, Trías i Villa.
La Salle surt com si el partit comences de nou, però amb una dinàmica molt diferent, ataquem nosaltres i el rival es defensa com pot. Després d’una gran jugada d’en Rodri, la UE Bellvitge únicament pot frenar-lo amb una falta a la vora de la frontal de l’àrea. És el 7’ i la falta és molt perillosa; es disposa a picar-la el mateix Rodri, però rellisca abans d’impactar la pilota i aquesta surt fora lluny de la porteria.
Fins el 9’ el rival no arriba a la nostra porteria. Dominem clarament el partit però sense sort cara a gol.
En el 10’ entra Villa per Andy. Quin gran partit el realitzat per Andy, ha lluitat durant tots el 50’ que ha estat al camp. Es mereixia el premi del gol.
En el 13’ primer avís del rival, però una gran parada d’en Apa envia la pilota a córner. Abans de treure el córner, arriba la segona targeta groga de l’equip rival.
Amb la intenció d’augmentar el poder ofensiu del nostre equip, es realitza un nou canvi; entra Ubach per Carbajo.
El domini de La Salle és evident i l’equip rival no surt del seu camp; a vegades no puc creure que anem cuers.
Nou canvi en el 22’, entra Cerezo per Balsells.
En el 24’, perdem una pilota en la nostra línea defensiva i el rival no perdona. Totalment injust per tot el vist durant aquesta segona part, però el 3-0 puja al marcador.
Continuem atacant, i disposem de diverses oportunitats de gol, a destacar la d’en Villa i una magnifica jugada d’en Batlle.
La Salle es llança amb tots els seus efectius a un atac desesperat, aquest equip no es rendeix mai, però una pilota que surt de l’àrea rival arriba fins l’interior de la nostra porteria després d’un rapidíssim contraatac, i el 4-0 és una cruel realitat.
Continuem sense abaixar el braços, i després d’una gran passada d’en Livio a Batlle pensàvem que arribaria el merescut gol, però tampoc va poder ser. El partit finalitza amb la meitat de gols encaixats què a la primera volta, però amb una imatge infinitament millor.
Una frase feta que podem aplicar al nostre equip: “Quan l'esforç es converteix en un costum, l'èxit es converteix en una constant”. I l’èxit no significa únicament guanyar tres punts.
Ara tenim tres partits seguits a casa, una bona oportunitat per guanyar aquells punts que ens mereixem. Sort.
Jordi Balsells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada