De mica en mica s'omple la pica

Trajana  2  -  2  La Salle Bonanova
.

L'ambient era el de les grans ocasions. Als supporters habituals s'hi afegia el doctor Ferran que últimament és car de veure, l'Espa pare, el Javi fill, el Valdano, el Víctor Planas i el consabut delegat federatiu. A les 10 estàvem tots al peu del canó per animar els nostres. Tots? No, la mare de l'Andy estava donant voltes amb moto per Sant Adrià a la recerca del ditxós estadi.

Hem començat amb lleugera superioritat, tant al camp com a la grada, i alguns amb el reforç energètic de les botifarres amb pebrot del bar de davant. Al camp la superioritat no es traduïa en ocasions reals, però el trident Rodri-Livio-Andy ha trepitjat àrea vàries vegades mentre que ells s'han limitat a fer algun xut llunyà que no inquietava a un Xavi molt concentrat. Això si, el camp era gran i el sol apretava, així que al minut 20 el míster ha començat les rotacions amb un doble canvi que ha resultat decisiu: entren Terry i Villa per Ubach i Andy. Poc després el Jordi Carbajo, immens al mig camp, ha recuperat una pilota i l'ha enviat llarga cap al Villa que l'ha controlat amb el cap amb la força justa per quedar-se sol davant del porter i afusellar-lo. Magistral.

La cosa semblava ben encarada perquè el rival no semblava tenir forces per doblegar la fèrria defensa encapçalada pels colossals Oriol i Marcel, i molt ben reforçada pel Cerezo, Jos i Balsells. Però a manca de deu minuts ha arribat el primer córner i en el primer desajust defensiu ens han empatat en jugada assajada. Tornàvem a començar.

La resta de la primera part ha transcorregut sense grans ocasions, però a la segona hem tornat a sortir més endollats, i al minut 3 ja hem provocat una falta prop de l'àrea. L'Espa ha vaticinat "això és gol". Per posar a prova la veracitat de la informació li hem preguntat per on entraria i ell ha respost amb total seguretat que per l'esquerra. I l'Andy l'ha sentit, l'ha enviat a l'esquerra... i l'ha clavat! Mentrestant la Cristina seguia donant voltes amb la moto sense poder aplaudir el golàs del seu fill.

Però la història s'ha repetit. Sense crear veritable perill, al minut quinze han encertat a enviar una pilota llarga i el ràpid 10 ens ha guanyat l'esquena. Segon desajust defensiu i segon gol en contra. Quedaven 25 minuts per l'esperança. Estem amb moral guanyadora i tots teníem al cap els dos gols recents del Rodri al darrer minut. Efectivament, els propers minuts ens hem atansat a l'àrea i hem tingut alguna ocasió clara, sobretot en un ú contra ú de l'Andy que el porter ha tapat molt bé. Però els minuts passaven i el gol no arribava. A sobre l'àrbitre xiulava fora de joc al menor dubte i probablement s'ha equivocat en alguna de les escapades, sobretot del Villa, que tenien tota la pinta de gol. És cert que repartia els errors pels dos costats, però naturalment això perjudica al que porta la iniciativa, que en aquest cas érem nosaltres.

En canvi als darrers minuts, potser encegats per l'afany de marcar, hem descuidat una mica la defensa i fins i tot hem vist perillar l'empat. Concretament hem empassat saliva quan al darrer minut un rival ha caigut dins l'àrea. Però els nois asseguren que ha estat un "piscinazo", i l'àrbitre hi ha estat d'acord. Després d'això ja només hi ha hagut temps perquè arribés la Cristina i l'àrbitre xiulés el final.

En fi, partit emocionant, viscut amb intensitat però amb total correcció tant al camp com a la grada. Sent honestos, veníem amb aspiracions de fer un pas de gegant, i ens hem hagut de conformar amb un passet de formiga, però aquests són els que ens han dut fins aquí i que al final poden valer el seu pes en or. La dinàmica dels darrers partits segueix sent extraordinària. Hem de pujar fins al sisè classificat per trobar un equip que la superi.

Ens queden tres finals, i toca estudiar l'excel del Batlle. El míster ja ha avançat que el proper partit amb el Lloreda és guanyable, i amb tot el que ha aconseguit fins ara no hi ha qui s'atreveixi a dur-li la contrària. Ells van segons i s'hi juguen l'ascens, però si allà ja els vam fer sortir els colors no dubto que a casa nostra també hauran de suar la cansalada... o la botifarra amb pebrots.

P.D. Fotos del Javi