Partit avançat a
l’horari habitual que comença amb una tromba d’aigua.
Molts pares de La
Salle per veure el partit. La pluja fa que ens ajuntem força amb la claca del
Sant Andreu, a on la “germana” de la Belen Esteban te una fixació especial amb
el Marcel Boquer (ese número 2). El Marcel Boquer pare i la resta de la nostra
afició ens ho prenem amb filosofia.
En teoria el
rival no es de la nostra lliga (vuitens amb 29 punts), però només començar el
partit ja es veu que els nostres estan molt endollats i que alguna cosa en
podem treure.
De totes formes
comencem, com es usual, amb una tàctica bàsicament de contenció. A esperar-los
venir i a veure si en un contra-atac aconseguim fer un gol.
¿Repetirem la
tàctica del partit amb l’Hospitalet?. Doncs, no; tot i que ells no s’acosten
amb gaire perill a la nostra àrea, al minut 18 i fruit d’una jugada amb certa
fortuna i un xic de despiste de la nostra defensa el seu 4 acaba marcant un
gol.
Però com a tots
els partits del nostres mostren la seva moral de ferro i comença un altre match.
Fins al final de la primera part pressió agobiant sobre el contrari que es
obligat a fer una passa enrere. Ens anem apropant cada cop a la seva porteria i
el Sant Andreu només s’acosta en tímids contra atacs.
Comença la segona
part igual que la primera i el nostre equip es bolca totalment sobre l’àrea
contraria on creem continues ocasions clares de gol. Arrisquem i el Sant Andreu
llença perillosos contratacs que entre la defensa i un parell de parades
espectaculars del Aparicio aconseguim avortar. Al final, de tant insistir-hi,
al minut 15 de la segona part, provoquem penalty amb unes mans clares d’un
defensa del Sant Andreu.
El Villa executa
magistralment el penal, posant-lo fora de l’abast del porter. Empat.
A pesar del gol,
el nostre equip segueix pressionant i creant clares oportunitats. Al minut 30
de la segona part, en una jugada excepcional per la dreta creem la més clara
oportunitat, llàstima que la pilota li arriba massa endarrerida al Trias que amb
una posició molt forçada aconsegueix connectar un xut que acaba sortint fora de
molt poc.
Els darrers 10
minuts tornen a ser del Sant Andreu, que gaudeix també d’alguna bona
oportunitat, però el electrònic... (perdó, el marcador) ja no es mou mes.
Empat just amb
els vuitens. Encara hi ha lliga!!!
Em quedo amb la
capacitat de superació i de lluita del nostre equip, i en la reacció de l’entrenador
que veient les possibilitats de l’equip ha canviat la tàctica inicial llençant
als nostres jugadors a l’atac per aconseguir una victòria que podria haver
arribat.
Possiblement la eliminació
de la Champions de l’equip de Mourinho ha afectat massa al José Maria.
He leído la crónica a pesar de la agresión óptica que supone la foto de Belén Esteban nada más empezar. Estupenda y personalísima como todas las de Santi.
ResponEliminaLa foto de la alineación de las tropas de asalto con C-3PO de portero, una guinda agradablemente sorprendente que casi ha conseguido quitarme el susto por la primera foto.