From lost to the river

Catalònia  5  -  1   La Salle Bonanova

Abans de res, saludar-vos a tots: segueixo puntualment el bloc i l’evolució de l’equip i em fa il·lusió posar ara quatre ratlles sobre el partit de diumenge.

El primer que m’agradaria fer és situar una mica l’equip dins del conjunt de la categoria per a recordar, ja sé que tots ho sabeu, la dimensió dels rivals respecte a la nostra a l’hora de comparar-nos amb ells.

Per exemple, el rival d’ahir: el CATALONIA, U.B. és un club que té 31 equips (19 La Salle), d’ells 4 cadets, dels quals tres juguen a primera divisió! 

A més, el camp on juga, l’Escola Industrial, està compartit amb dos clubs més: la P.B. Anguera (on juga l’Espa) que té uns altres 29 equips i el DON BOSCO amb 12 equips més. Tot això, escoles a part. Només que fem un número, que segur que el Calafat ens donaria per bo, de 16-17 jugadors per equip, estem parlant d’una “població” de uns 1200 jugadors on triar i remenar. Comparem-ho amb la pedrera del cole...

Així, en els partits importants, poden fer “seleccions” d’aquests nombrosos equips. Dels tres equips del Catalònia Cadet de primera, el “A” (on juguen el Max i el Carlitos Royan) està lluitant al grup 1 per ser el millor segon de la categoria i intentar pujar a preferent, el “B” va cuer del grup 2 (on juga el Pol Basso amb l’Horta) i el donen per insalvable, i el “C”, el del nostre grup, està en zona de perill i han decidit salvar-lo del descens.

Ens va tocar lluitar doncs amb una barreja dels tres equips convenientment reforçat segons les posicions en el camp que ho requerien.

Tot i això vàrem donar molt bona imatge, malgrat les importants baixes, fins ben entrada la segona part en que ens van fer el 3-1, moment en que ja vàrem baixar una mica els braços. Equip sòlid el nostre, reforçat en aquest aspecte per la posició endarrerida del flamant fitxatge, l’Uri, jugador tot força i resistència.

Ells la movien molt bé al peu, amb canvis constants a les dues bandes, però nosaltres tapàvem bé la part final del camp i no els hi deixàvem crear masses jugades clares. En contra, tampoc en generàvem gaires.

Només ens van aconseguir marcar, en tota la primera part, en un rebuig de l’Àlex Salinas a tir de falta que l’ex-lassalià l’Àlex Pujol, més llest que ningú, va rematar al fons de la xarxa arribant primer. Molt educadament, i com havia promès, no va celebrar el gol contra el seu ex-equip.

En la segona part empatem en una jugada similar a rebuig de falta i remat de l’Uri. El partit tornava a començar i creixen les esperances.

Malauradament, ells segueixen movent la seva profundíssima banqueta i pugen un esgraó el ritme de partit. Nosaltres ens anem una mica amunt perquè necessitem els punts i el rival comença a aprofitar els espais que anem deixant darrera. Cau el seu segon als pocs minuts i, en seguida, el tercer. Tot i que queden 20 minuts, la sensació de que ja no hi ha res a fer es fa gran tot i que no es deixa de córrer i lluitar fins el final

En resum, categoria molt complicada pels equips “d’escoles”(els escolapis de Sarrià són cuers al grup 3 de primera també), on es prima el jugar tots per sobre del fitxatges i la formació humana per sobre dels punts.

Però tot i això, l’equip està molt treballat física i tàcticament, enhorabona a tots per això, ara només falta el gol per aconseguir més punts i, ara sí, ja no hi ha quasi temps de reacció.

Com és allò?, “from lost to the river” ;-) Anem a pels partits, arrisquem una mica més que les rivals que ens queden no es juguen pràcticament res. El guanyador de la lliga ja està clar qui és (el rebem aquesta setmana) i encara hem de jugar contra rivals directes: Turó de la Peira i Trajana S.Just.

ÀNIMS, ENCARA ES POT!!!

Jordi “Espa”