Progressem adequadament

La Salle Bonanova  0  -  5  Hospitalet

A la convocatòria del dijous el mister ens deia:

“Este sábado jugamos contra el líder en La Salle a las 13:30h. Primero contra colista.

Datos del HOSPITALET:

Líder en solitario con 54 puntos, a 14 del segundo. 18 partidos jugados y todos ganados

84 goles a favor y 4 en contra. Media de casi 5 goles por partido (4,6).

Pues a pesar de todos estos datos, a pesar de ser colistas, y a pesar de tener todo en contra, vamos a venderles MUY caros los puntos. Hemos dedicado los dos entrenos completos a preparar el partido, y si sale bien lo ensayado ...”.

Vist el resultat de la primera volta, un contundent 12-0, pensava que aquestes paraules únicament eren un avís a navegants de la pallissa que ens esperava. Si voleu, en podeu dir home de poca fe.

Com en anteriors cròniques, aquest cop, també he de rectificar els meus pensaments inicials. El nostre equip em sorprèn positivament a cada partit.

L’afició local ha respost massivament per recolzar a l’equip, però l’afició visitant era més nombrosa. La mitjana de visitants per jugador anava en consonància amb la mitjana de gols.

Comença el partit amb la següent alineació: Xavi Aparacio, que reapareixia després d’un any cedit; a la defensa: Jos, Cere, Boquer, Uri i Batlle; al mig camp: Livio, Guille, Ubach i Villa; i en punta, Andy.

L’equip surt al camp sense complexos, no deixant jugar còmodament al rival. La Salle tenia molt clar que havia de fer, i ho ha fet a la perfecció. L’equip rival no devia estar acostumat a sofrir tant per fer un gol. Poder per això, l’afició visitant no parava de cridar. Semblava que lluitessin per aconseguir el liderat. El pes de partit el portava L’H, però sense cap mena de perill. Fins i tot, el primer xut entre els tres pals ha estat nostre. Apa resolia bé els pocs xuts que ens feien, i el primer no ha arribat fins el 7’. Si l’àrbitre hagués xiulat un possible penal a l’Andy encara la incredulitat de L’H hagués estat major; he vist assenyalar la pena màxima en ocasions molt més dubtoses.

Al 20’ es produeix el primer canvi. Surten Balsells, Carbajo, Terry i Berto per Guille, Ubach, Villa i Andy. La disposició i el plantejament de l’equip no canvia. El treball és intens i s’aconsegueix treure de polleguera al rival. Finalitza la primera part, amb un resultat molt merescut, i què ningú s’ho imaginava abans d’iniciar-se el partit. Perdó, poder els nostres jugadors i els misters si ho pensaven.

Dels 18 partits anteriors, únicament en una ocasió L’H no havia marcat un gol al finalitzar la primera part, i en 8 partits abans dels 10’ ja havia aconseguit fer el primer gol.

Comença la segona part amb el mateix equip que havia iniciat el partit, excepte en Jos per Balsells.

El nerviosisme del públic rival es fa evident, i possiblement ho transmeten als seus jugadors. A conseqüència d’una lluita per una pilota, en Boquer s’estampa contra el mur lateral de formigó, ajudat pel jugador rival número 14. Es munta un batibull important entre els aficionats, sense arribar la sang al riu, però quasi, ha faltat poc.

Continua la mateixa tònica d’abans del rifi rafe, i en Villa, al 9’, posa la por a L’H després d’un fort xut què surt fora per molt poc.

L’equip aguanta molt bé fins el 17’, que arriba el 0-1. Ho celebren com si haguessin fet el gol de la final del mundial. Estaven primats?

En menys de un minut arriba el 0-2.

L’equip continua treballant amb un desgast físic impressionat. Al 19’, després d’un rebuig del contrari, precedit d’un córner al nostre favor, quasi arriba el nostre primer gol. Des de la nostra posició ho ha semblat.

Al 20’, nou canvi. Entren Carbajo, Trias i Berto per Guille, Ubach i Andy.

El 0-3 arriba al 29’ després d’una falta i de rebotar la pilota al travesser, i ser més ràpid el 3 rival que la nostra defensa.

Nou canvi, entra en Jos per en Batlle.

El 0-4 arriba des d’un xut de fora de l’àrea. Entra Ubach per Villa. Semblava que s’acabaria així el partit, però en el primer contraatac que fan arriba el 0-5 final. Seguidament, s’acaba el partit i els jugadors esportivament es donen les mans.

Després d’una bona actuació de l’Apa, aquest devia pensar: “He elegido un mal día para debutar”, parodiant la mítica frase de Aterriza cómo puedas.

Un cop més, podem estar molt orgullosos d’aquest equip. Respecte el partit de la primera volta s’ha millorat molt, el progrés és evident. Hem de continuar treballant i els resultats arribaran. I sinó, què més dona, “que nos quiten lo bailado”, s’ha de gaudir del moment, jugar per divertir-se. Aquest equip no abaixa mai els braços i la setmana vinent ho tornaren a provar.



Per continuar progressant adequadament, hem d’aprovar una assignatura pendent: el gol.

Per acabar, la setmana passada em vaig emportar una alegria al comprovar que el nostre benvolgut Jordi Español continua escrivint unes magnifiques cròniques. Les portes estan sempre obertes per quan vulgueu tornar, pare i fill.

Jordi Balsells