La Salle 0 - 8 Unificació Bellvitge
El nostre Karanka, el nostre segon entrenador, poder havia tingut un malson i per això havia decidit anar-se’n de viatge, ha elegit el millor cap de setmana per mantenir el bon gust de boca de l’últim partit.
Avui teníem un partit difícil amb un rival de l’altre lliga, el Unificació Bellvitge (UB), amb 20 gols a favor. Després dels dos últims partits, tots crèiem que avui podia venir la primera victòria de la temporada.
Comença el partit amb la següent alineació: Sergi Cortés, Josep Solervicens, Alex Villabona, Marcel Boquer, Jordi Balsells, Alejandro Rodríguez, Guillermo Jordi, Pablo Terraza, Jordi Carbajo, Livio Bonatti i Alex Bertolin.
Les primeres sensacions són bones, comencem tenint la pilota i s’inicien els primers atacs a la porteria orientada al Tibidabo. En Rodri arrel d’un xut de falta, fa el primer tir del partit entre els tres pals. Tot i què la falta era indirecta, el rival sembla que es desperti i als 10’ ens avisa de la seva existència.
Arrel d’una sèrie d’errors arriba el primer gol visitant, minut 11. Paguem molt cara la primera badada.
El mister reacciona redistribuint la defensa, canvi de posició dels laterals, per veure si podíem assecar al 11 rival.
Ja no juguem tant alegres, i el rival comença a trobar-se còmode dins el terreny de joc. Un primer córner de l’UB ens fa entrar els pitjors pressentiments. Seguidament ens fan el 0-2, tot i que la defensa ha estat a punt de desviar la trajectòria de la pilota cap a l’interior de la porteria.
A partir d’aquest moment, els ànims dels jugadors han baixat i han deixat de creure en les seves possibilitats, i en menys de dos minuts arriba el 0-3. El jugador rival 9, havia pres les mides de la nostra defensa i marca el 0-4 abans de la primera mitja hora. En menys de sis minuts tres gols.
Continua el partit amb menys intensitat, ja estava tot dit i decidit. Avancem metro a metro, però sense crear perill. En Berto semblava en Gary Cooper, sol davant el perill.
Abans de finalitzar la primera part, en Villa treu una pilota que entrava per cinquena vegada dins la porteria. I per acabar la festa, el senyor col·legiat ens pita un penal en contra molt rigorós. S’ha fet justícia i amb una bufada d’en Sergi, la pilota acaba al núvols. Fi de la primera part.
Comença la segona part, amb la incorporació d’en Xavi Batlle, Oriol Pascual, Alex Trias, Xavi Cortés, Carlos Cerezo i Andy Mortola. UB treu la pilota de centre i ens clava el 0-5 des del mig camp. No havia vist res igual des d’alevins. No sé que havien parlat a la mitja part, però un començament així segur que desmoralitza fins i tot als seguidors de l’Alcoyano.
De totes formes, l’equip té les seves oportunitats, en Livio al minut 8, en Trias al llançament d’una falta, i després d’una gran jugada. Però està vist, que avui no ens surt res.
Volem ser més ofensius, i es produeix un nou canvi, entren de nou en Marcel i en Terri per Villa i Berto. En Villa cedeix el braçalet de capità a en Cerezo.
Una altra cantada ens consta el 0-6. No sé si la coral en la que canta en Santi Batlle desafina tant. El rival poc més fa en aquests segons 20 minuts, però cada cop que arribava a la nostra àrea, un gol que pujava al marcador.
Nou canvi, surten en Balsells i en Guille per Rodri i en Livio, i en Andy passa endavant. Lluita i es baralla amb tothom, però tampoc té la recompensa del gol de l’honor. Com diria José Maria García, agalles no li falten i posa damunt el terreny de joc, tot el que ha de posar-se.
Una altra contra del rival i arriba el 0-7, i per acabar el festival, gran gol d’un jugador molt baixet (3), 0-8.
Al minut 38, llancem el nostre primer córner, però també sense conseqüències.
Per fi acaba el malson, i ara a estudiar per els exàmens trimestrals, i a treballar per jugar un gran partit el proper diumenge contra un rival de la nostra lliga.
Molts ànims i a continuar treballant. Penseu que l’objectiu encara està a les vostres mans, o millor dit, a les vostres cames i als vostres caps
Jordi Balsells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada