També sabem atacar !!!

La Salle Bonanova   0  -  2  Montañesa
 

Un altre partit d’aquells que l’entrenador diu que no son de la nostra lliga.

Ens han avançat 2 hores el partit en un dia fred i molt ventós. Ara ja no ens en recordem, però l’any passat en dies així patíem els remolins de sorra que se’ns ficaven als ulls i no ens deixaven gaudir del partir... beneïda gespa.

Poc públic a l’inici del partit, però mica a mica ha anat arribant tothom (aquesta es la venjança d’aquest cronista). Els xavals sí que han sortit tots al camp i molt concentrats. Hem corregit molt bé aquells minuts inicials en que sortíem adormits.

El plantejament ha estat en la línia dels partits de “l’altre lliga”; catenaccio estricte al més pur estil italià dels anys 60. S’ha de reconèixer que els nostres xavals tenen els moviment defensius perfectament apressos i creen un mur “pràcticament” infranquejable per als equips contraris, siguin del nivell que siguin (excepte l’Hospitalet que es d’una altre galàxia). Una lliçó per als equips rivals que es desesperen intentant travessar la nostra defensa. 

Aquest plantejament tant estricte suposa però una inoperància total en atac, els 20 jugadors han estat tota la primera part dins del nostre camp i quan una pilota queia als peus d’un jugador nostre ha estat impossible sortir amb el joc controlat: pilotes fora, i com la defensa contraria no es mamava en dit, ni ens hem acostat a la seva àrea.

Cap al final de la primera part, en una jugada embrollada a dins de l’àrea, després de uns quants rebots, el seu número 4 aconsegueix col·locar la pilota dins la xarxa des d’una posició força evident de fora de joc. El gol puja al marcador tot i les protestes dels nostres jugadors i del públic.

 

La segona part comença amb una Salle una mica més ofensiu, però sense arribar a fer-li pessigolles al porter rival i abans del quart d’hora ens marquen un gol en una jugada de contraatac molt ben trenada per el Montañesa.

I quan tots patíem ja per a que aquest segon gol enfonsés als nostres jugadors, l’equip ha agafat el “brau per les banyes” i ens ha demostrat que també saben atacar (i fer-ho contra un equip de categoria). Als darrers 25 minuts han aconseguit tancar al rival dins del seu camp, l’àrbitre s’ha empassat un clar penalty al nostre favor i hem gaudit de forces ocasions, alguna d’elles molt clares. El Montañesa ja pràcticament no s’ha acostat a la nostra porteria i, tot i anar guanyant per dos gols patien, perdien temps i demanaven el final del partit.

Avui no hem guanyat el partit, però La Salle ha demostrat un altre cop que tenen una moral de ferro i que físicament estan molt forts.
I avui també ens han demostrat que saben atacar, i es molt bo, per que fins ara havíem vist un equip que defenia molt be i rebia molts pocs gols però que pràcticament no atacava, tenia poquíssimes ocasions i marcava menys gols que rebia. 

Anem per el bon camí. Ànims!!!!!

.