Guanyar deu ser la h..

La Salle Bonanova  2  -  6  Trajana

Suposo que els més grans coneixem tots l’acudit de l’Eugenio, però el repetiré pels més joves:

   - M’agrada jugar al póker i perdre

   - I guanyar?

   - Fua! Guanyar ja deu ser l’hòstia!

Doncs a nosaltres sembla que ens agrada jugar a primera i perdre. Però en el nostre cas tenim unes ganes de guanyar! Els més vells recorden que un cop vam guanyar un partit, però els tres cops que jo he vingut hem començat amb ganes, hem acabat perdent i amb cares llargues, però ens hem refet i hem començat el següent partit amb el cap alt.

També avui sortíem amb esperances. Un rival de la nostra lliga amb qui anàvem empatats (si tenim en compte els punts que han perdut per alineació incorrecta). A més aquest any no venia l’amic “Pollo” que ens amarga l’existència des de temps immemorials, o sigui que a priori la major intimidació venia del porter suplent amb patilles de Curro Jiménez i amb una envergadura no inferior.

Però els amics del Trajana ens havien deparat com a sorpresa dos fitxatges d’hivern. Un d’ells, Rafael Heredia, ha demostrat ser digne successor del Pollo. Amb actituds “ronaldesques” i igualment mortífer dins l’àrea, ens ha clavat quatre dels sis gols que hem encaixat avui. També sembla que era molt hàbil en el joc de colzes. Tant hàbil que des de la grada no ho hem detectat, però les costelles dels nostres centrals si!

El partit era important per tots dos i potser per això ha començat boig. Al minut 4 han tret de banda, la pilota ha botat prop de la porteria i sense que la toqués ningú ha dibuixat una paràbola perfecta fins al cap del Rafa que només l’ha hagut d’empènyer a dins la porteria. Sens dubte hauríem pogut cobrir millor la jugada.

Però al cap de dos minuts hem donat la resposta. Jugada per la banda, centrada per l’Andy que aguanta molt bé l’escomesa de dos defenses, es perfila per xutar i la clava perfectament fora de l’abast del porter. Tornàvem a partir de zero, però l’alegria ha durat poc. Al minut següent el mateix Rafa ha rebut una passada llarga. Tenia un defensa davant però se n’ha anat amb facilitat per cames i només ha hagut de creuar-la davant del porter. Queda clar que aquest home necessita dos defenses a sobre tot el partit, i després hem pogut comprovar que a vegades ni així se’l pot aturar!

Per rematar-ho, al minut 11 han fet una bona combinació que ha deixat la pilota morta prop de l’àrea on ha arribat el 8, un altre dels jugadors tècnics del Trajana, i l’ha col·locat molt bé a dintre.

Aquí s’ha estabilitzat una mica el joc. Ells s’han permès fer un pas enrera i nosaltres hem buscat reduir distàncies abans de mitja part per tenir possibilitats de donar la volta a la segona. Però han estat ells qui han tornat a marcar en un nou xut excel·lent des de fora l’àrea del número 8. Com diria Manolo Lama al FIFA “este tío tiene un guante en la bota”.

Sort que abans del descans hem aconseguit tornar-nos a ficar en el partit. El Pol ha llançat un córner que ha estat a prop de convertir-se en gol olímpic. El porter l’ha tret amb dificultats i l’Oriol, molt atent, l’ha empès dintre. Just premi al seu gran treball durant tot el partit.

Quedava mitja part per refer-nos, però als 3 minuts ha arribat la tercera estocada del Rafa, aquest cop en una jugada on estava tot sol davant dels quatres defenses. El desavantatge al marcador començava a ser aclaparador però encara ens hauríem pogut ficar al partit quan li han fet un penal al Miquel. El Villa l’ha picat bé, rasa com fa mal als porters alts, el patillero ha demostrat que a més d’envergadura té habilitat i intuïció. S’ha llançat com un felí en la direcció correcta i l’ha desviat amb la força justa per impedir la segona rematada dels davanters que anaven a buscar el rebot.

El cúmul de desgràcies s’ha completat amb la lessió de l’Alejandro, que avui era dubte per una llaga al peu. Finalment ha fet l’esforç de jugar però als cinc minuts ha tingut un càstig cruel en forma de colze dislocat. Esperem que no sigui res però suposo que el veurem uns quants dies amb un guix amb la signatura dels seus companys.

La resta de partit sobrava, però encara hi ha hagut un nou gol en contratac del crack visitant. Aquí s’ha produït un detall que demostra la “rafa-dependència” d’aquest equip. Quan faltaven deu minuts l’entrenador l’ha tret, ell se n’ha anat visiblement molest i al cap de poc tornava a entrar per veure si encara ens podia fer la maneta.

En fi, un cop fort per les esperances dels 36 punts, però hem de fer cas al míster quan diu que ens podem salvar. Hem perdut alguns enfrontaments amb rivals directes i per recuperar-ho els hauríem de guanyar la tornada, cosa no descabellada si tenim en compte que estem pagant la novatada a primera i és d’esperar que conforme avanci la competició li anem prenent la mida. I no oblidem que també som capaços de donar alguna sorpresa als més gallets com vam fer amb el Sistrells. Qualsevol punt pot ser d'or.

L’aspecte positiu del partit ha estat l’atac. Dos gols, un pal, un penal i vàries ocasions és més del que estem acostumats. Que bé que ens haurien anat en aquells 2-1 nefastos del principi de temporada! En l’aspecte negatiu, rebre sis gols d’un rival de la nostra lliga, que tampoc no ha arribat gaire cops més a l’àrea. Però aquí ha jugat un paper fonamental el factor Rafa. La nostra defensa és més sòlida del que reflecteix el marcador.

En qualsevol cas, l’important és que tot i perdre ens ho passem bé i aprenem. Quan guanyem ja serà...