Comencem de zero?

P.B. Cinc Copes  1  -  0  La Salle Bonanova

La Federació ens obsequiava amb un nou horari intempestiu. Tant és així que he arribat faltant cinc minuts i al no veure ningú a la grada ni al camp he hagut de revisar el mail del José Maria per veure on m’havia equivocat. No hi havia error. De seguida han aparegut el Buquer i el Felip que estaven en la mateixa situació. Bé, el Buquer una mica més en precari perquè no havia dinat i s’ha endut una bon disgust en comprovar que el club no té bar (no demanem les costelles del Can Buxeres però almenys algun detallet pels soferts pares). El Felip, més previsor i bon coneixedor de l’oferta gastronòmica del barri (i sospito que de qualsevol barri) havia dinat per allà després de deixar el Jordi. I un servidor, que aquesta setmana ha ajudat al Sergi a repassar refranys, ha aplicat el “Feina feta no té destorb” i s’ha apuntat als spaghettis de les 12. Però el Buquer ha fet seu el “Quien ríe último ríe mejor” i s’ha presentat al cap de poc amb un entrepà de dos pams i un got de cervesa que han causant l’enveja general, especialment del Terraza que també havia arribat en dejú i ha hagut d’aguantar estoicament tot el matx amb la panxa buida.

Però passem al partit. Arribàvem a un matx de la nostra lliga amb una plaga de baixes per motius de tot tipus: inflamacions, escaioles, pendis, compromisos familiars, altres competicions, traves administratives amb l’assegurança... Són tants els afectats que enviaré un desig general de que es recuperin ben aviat.

Hem plantejat el partit en la nostra línia, que encara no està donant resultats però si que ens permet tractar de tu a tu a la majoria de rivals. Lleugera iniciativa del rival però sense inquietar-nos gaire. L’únic perill eren els córners i les incursions del petit i perillós número 9.

I, com altres vegades, els córners han resultat ser la nostra tomba. Pilota al segon pal, un atacant es cola entres dos defenses i remata netament de cap a la xarxa. Amb el gol han fet un pas enrera però nosaltres hem seguit posposant el “tu a tu”, així que la resta de la primera part ha transcorregut sense ocasions per cap dels dos bàndols. A falta de banqueta, el míster movia peces canviant la ubicació dels jugadors i hem gaudit, això si, de l’entrada del Terry, el nostre pulmó que, malgrat estar “entre algodones”, no ha volgut deixar de contribuir a apretar el màxim possible al mig del camp.

A la grada ja hi érem tots els habituals, incloent l’Alejandro que té l’estadi a tir de pedra, i exceptuant el Balsells, que tot i així ha renunciat a la migdiada i ha seguit el matx per whatsap. La idea general era que podíem remuntar, i apostàvem que si tot seguia igual els darrers vint minuts viuríem emocions fortes. Efectivament, hem iniciat la segona part un pèl més avançats però sense cremar encara les naus. I aquí haig de confessar que al moment àlgid me n’ha hagut d’anar per un compromís inel·ludible, o sigui que la resta de la crònica està dictada pel petit dels Ubach. Mentre conduïa esperava sentir d’un moment a l’altre el xiulet del whatsapp anunciant l’empat, i qui sap si un altre amb el gol de la victòria. Però malauradament el proper xiulet ha estat per anunciar la derrota final. I això que efectivament hem acabat posant setge a la porteria rival. Arribades d’Andy i Sergi per la banda, Berto i Livio incordiant pel centre, un córner olímpic que ha sortit fregant el pal i un clar penal no assenyalat al Livio. Novament, derrota per la mínima que ens fa sortir amb el cap alt però amb la butxaca buida!

S’acaba la primera volta, i toca fer balanç. Si mirem la classificació no podem ser gens optimistes: cuers empatats. Però la percepció general és que no som tant inferiors com reflecteix la classificació, i si ens fixem en els detalls podem trobar motius per l’esperança. D’entrada, els cinc equips de la nostra lliga estem molt igualats. Amb cinc punts més els tindríem darrera, i això només vol dir haver guanyat algun dels cinc partits (la meitat de les derrotes) que hem perdut per la mínima. I si a sobre és contra un dels rivals directes encara ens hauríem distanciat més. Podem fer-ho a la segona volta? I tant que si! L’equip està aprenent ràpid els perills de la primera divisió i segur que a la tornada sabrem corregir els petits detalls que ens han fet perdre oportunitats clares de puntuar. El míster no es cansa de repetir-ho i tant ell com els xavals estan demostrant tenir una tenacitat més gran que el bocata del Buquer. Plantegem-nos que a la segona volta partim de zero i que aviat obtindrem el premi que tant se'ns està resistint. De moment dissabte ve el Barcino, No és de la nostra lliga però a l'anada els hi vam arrencar un punt, o sigui que pot ser l'inici de la remuntada. I qui no s’ho cregui haurà d’escriure cent vegades la frase del José Maria: “Lo imposible sólo está en la mente de los cómodos”.