Not too bad

Hospitalet  12  -  0  La Salle

Fa uns anys viatjava sovint a Irlanda i vaig tenir la sort d’establir-hi unes relacions molt cordials. La imatge que m’ha quedat és arribar a l’aeroport de Dublin i preguntar-los “How are you?”, i ells respondre amb una forta encaixada “Not too bad”. La cara rosada i el somriure d’orella a orella estava dient que podia haver-hi crisi i dificulats, però que ells conservaven l’alegria de viure i l’energia per lluitar i sortir-se’n.

I això és important. Qui lluita i es manté ferm en les conviccions, tard o d’hora obté resultats. És difícil fer-ho entendre a nois de 15 anys, i segur que al míster li està costant mantenir el caliu tal com ha començat la temporada, però a veure si entre tots aconseguim que no abaixin els braços.

El rival venia amb una mitjana de gols tant imponent com el seu camp, i avui ha millorat encara més les estadístiques. Però això no ens ha de preocupar. Avui més que mai el marcador era secundari, i el que compta és aprendre el màxim de l’experiència. Pot semblar difícil amb tanta diferència de gols i de joc, però no deixen de ser 80 minuts on hem fet coses bones i dolentes, i de totes se’n poden obtenir àrees de millora. Per exemple, com és que ens han fet més gols de córner que en tot l’any passat? Com és que ens han fet tants gols als darrers cinc minuts com en tota la primera part? Per què al final se'ns ha fet tant gran el camp si físicament estem molt bé?

Realment, a la primera part els hem contingut relativament bé, tot i mantenir-se la maledicció dels dos gols en els primers minuts. Però a partir d’aquí hem aturat l’hemorràgia, almenys pel que fa als gols, perquè en el joc seguien manant i el míster s’ha vist obligat a posar un doble pivot per contenir-los. Així hem arribat al descans amb “només” tres gols en contra, tots de córner. Sembla estrany que uns nois de la mateixa alçada aconseguissin rematar tots els centres. Segur que aquí hi ha una feina important d'un equip de primera, i no dubto que els tècnics sabran analitzar-la per contrarrestar-ho la propera vegada i, per què no, per aplicar-ho nosaltres en atac.

Però deixant de banda aquest detall, el resultat de la primera part parla bé del nostre ordre defensiu tenint en compte que teníem davant jugadors amb molta classe que se n’anaven amb facilitat de l’un contra un i per tant requerien ajudes constants entre els companys.

La segona part ha estat més greu, almenys pel que fa al resultat. Hem renunciat al doble pivot per tornar a jugar amb dues puntes. Això ens ha donat certa presència a davant, sense arribar a inquietar-los gaire, i en canvi a darrera ens han trobat l’esquena amb molta facilitat i han acabat golejant-nos a plaer.

Alguns nois no han entès la tàctica, però forma part del que dèiem al principi de mantenir-se ferm en les conviccions. Aquest any hem apostat per un sistema nou, i com qualsevol canvi tardarà un temps a donar resultats. Si ens quedem a la nostra  “zona de comfort” podem aspirar a encaixar la meitat dels gols en partits com el d’avui però no descobrirem l’antídot per desencallar aquells partits igualats que l’any passat se’ns escapaven per poc.

Bé, perdoneu la vena filosòfica. És que des de la temporada passada que no feia cap crònica i tenia el mono. En vista de l’èxit, el Sergi se’n torna cap a Anglaterra però amenaça amb tornar a finals d’any. No dubto que tindrem uns quants punts més i mantindrem els 36 en el punt de mira. See you!