Not too bad

Hospitalet  12  -  0  La Salle

Fa uns anys viatjava sovint a Irlanda i vaig tenir la sort d’establir-hi unes relacions molt cordials. La imatge que m’ha quedat és arribar a l’aeroport de Dublin i preguntar-los “How are you?”, i ells respondre amb una forta encaixada “Not too bad”. La cara rosada i el somriure d’orella a orella estava dient que podia haver-hi crisi i dificulats, però que ells conservaven l’alegria de viure i l’energia per lluitar i sortir-se’n.

I això és important. Qui lluita i es manté ferm en les conviccions, tard o d’hora obté resultats. És difícil fer-ho entendre a nois de 15 anys, i segur que al míster li està costant mantenir el caliu tal com ha començat la temporada, però a veure si entre tots aconseguim que no abaixin els braços.

El rival venia amb una mitjana de gols tant imponent com el seu camp, i avui ha millorat encara més les estadístiques. Però això no ens ha de preocupar. Avui més que mai el marcador era secundari, i el que compta és aprendre el màxim de l’experiència. Pot semblar difícil amb tanta diferència de gols i de joc, però no deixen de ser 80 minuts on hem fet coses bones i dolentes, i de totes se’n poden obtenir àrees de millora. Per exemple, com és que ens han fet més gols de córner que en tot l’any passat? Com és que ens han fet tants gols als darrers cinc minuts com en tota la primera part? Per què al final se'ns ha fet tant gran el camp si físicament estem molt bé?

Realment, a la primera part els hem contingut relativament bé, tot i mantenir-se la maledicció dels dos gols en els primers minuts. Però a partir d’aquí hem aturat l’hemorràgia, almenys pel que fa als gols, perquè en el joc seguien manant i el míster s’ha vist obligat a posar un doble pivot per contenir-los. Així hem arribat al descans amb “només” tres gols en contra, tots de córner. Sembla estrany que uns nois de la mateixa alçada aconseguissin rematar tots els centres. Segur que aquí hi ha una feina important d'un equip de primera, i no dubto que els tècnics sabran analitzar-la per contrarrestar-ho la propera vegada i, per què no, per aplicar-ho nosaltres en atac.

Però deixant de banda aquest detall, el resultat de la primera part parla bé del nostre ordre defensiu tenint en compte que teníem davant jugadors amb molta classe que se n’anaven amb facilitat de l’un contra un i per tant requerien ajudes constants entre els companys.

La segona part ha estat més greu, almenys pel que fa al resultat. Hem renunciat al doble pivot per tornar a jugar amb dues puntes. Això ens ha donat certa presència a davant, sense arribar a inquietar-los gaire, i en canvi a darrera ens han trobat l’esquena amb molta facilitat i han acabat golejant-nos a plaer.

Alguns nois no han entès la tàctica, però forma part del que dèiem al principi de mantenir-se ferm en les conviccions. Aquest any hem apostat per un sistema nou, i com qualsevol canvi tardarà un temps a donar resultats. Si ens quedem a la nostra  “zona de comfort” podem aspirar a encaixar la meitat dels gols en partits com el d’avui però no descobrirem l’antídot per desencallar aquells partits igualats que l’any passat se’ns escapaven per poc.

Bé, perdoneu la vena filosòfica. És que des de la temporada passada que no feia cap crònica i tenia el mono. En vista de l’èxit, el Sergi se’n torna cap a Anglaterra però amenaça amb tornar a finals d’any. No dubto que tindrem uns quants punts més i mantindrem els 36 en el punt de mira. See you!

La Salle 1 - 2 Catalonia. Un altre cop per la mínima

Dia assolellat La Salle i tots preparats per a veure una victòria del nostre equip..., però no ha pogut ser.

El partit ha començat amb un tira i afluixa per part dels dos equips, sense un clar guanyador. El Catalonia mou millor la pilota, però nosaltres tenim més verticalitat. Cap dels dos equips es capaç però d’arribar a la porteria contraria amb claredat.

Al minut 9 un rebot deixa un jugador del Catalònia sol dins de l’àrea i ens marquen el primer gol, i al minut 16 una gran jugada individual per l’esquerra del seu número 3 deixa el resultat en 0–2.

Els nostres jugadors, demostrant una gran fortalesa mental, no es venen a baix i tres minuts més tard el Xavi Cortés marca el 1–2 en una jugada, que sembla assajada, iniciada en un fora de banda tret des de la banda contraria.

Celebració del gol dels nostres jugadors

A partir d’aquí i fins el final de la primera part, festival d’ocasions de La Salle que no som capaços de concretar. Un travesser al minut 20, un parell de 1 contra 1 que acaben sortint fora, i algunes parades de mèrit del seu porter.

De la segona part pot es pot dir, el Catalonia s’ha dedicat a mantenir el resultat i La Salle, potser per el cansament, no ha sortir amb la força de la primera part. Un parell d’ocasions per part de cada equip ben resoltes per els porters, i poca cosa més.

Tenim un equip molt seriós y molt ben treballat en defensa (ho demostra el fet que som el 7e equip menys golejat). Per contra ens costa molt fer gols (som el 13e equip golejador).

Amb la motivació i força mental dels nostres jugadors, si som capaços de millorar la nostra capacitat per atacar i mantenim la seguretat defensiva segur que aconseguirem l’objectiu marcat de conservar la categoria.

Ànims!!!!

7 minutos malos no se solucionan con 73 buenos

Jugar en primera es diferente, ya lo avisé. No caben despistes ni con el colista,que seguramente será el rival de ayer.

Los primeros 7 minutos salimos con un 95% de intensidad, no con 100. Esos 5 puntos de menos nos costaron dos goles. Lo achaco a la hora, pero nos hemos de acostumbrar porque este año tocan varios partidos en la sobremesa.

En el minuto 8 reaccionamos y pisamos el acelerador. El resto del partido fue impecable, como los dos anteriores, pero ellos ya se cerraron muy bien y no estamos acostumbrados a remar en contra en campo contrario.

Nada que decir a los jugadores. Lo dieron todo, no perdieron el orden, siguieron mis directrices perfectamente y creo que nos merecimos ganar. Conté más de 20 ocasiones, algunas muy claras.

Nos ha de servir de lección. Lo bueno es que nos ha pasado en la segunda jornada, a tiempo de reaccionar. 

Vi al equipo muy abatido en el vestuario por la derrota. No puedo negar que los técnicos estábamos también abatidos. Hay que levantar la cabeza. Con este trabajo y esta actitud llegarán los puntos.

El sábado próximo jugamos a las 12 en casa contra el Catalonia. No tenemos margen de error. Hay que ganar sí o sí para mantenerse en la linea de " 1 de cada 3" que nos lleve al objetivo de 36 puntos.

Ánimos !

Mou

La Salle  2  -  2  Barcino

Abans de tot destacar les novetats respecte l’última temporada:

1. Absència de dos cracks que amplien coneixements a l’estranger, en Sergi Ubach i en Victor González.
2. Incorporació d’en Oriol Pascual, gran jugador, però no diré millor persona, perquè encara no el conec gaire.
3. Absència d’un jugador molt ràpid, molt treballador, i dins el camp era més gran del que és en realitat, estic parlant d’en Àlex Espanyol. Gran detall el seu al venir a recolzar als seus companys. 
4. Jordi Espanyol, el cronista més tècnic, però sempre positiu mai negatiu.

Respecte al primer partit a la primera divisió, el més destacable és la nova sensació que transmeten els jugadors amb la nova disposició dissenyada pels misters. No se dir quina disposició és, però durant els primers 24 minuts, únicament ha existit el nostre equip. Res a veure amb l’inici dels partits de l’any passat, ja no es veu aquella por escènica.

La intensitat del partit ha tingut conseqüències per en Jordi Carbajo, l’han deixat com a mínim dos records a les costelles i ha tingut de demanar el canvi per en Oriol Pascual. Esperem una ràpida recuperació.

Els jugador s’ho anaven creient, però el futbol és molt cruel, i amb una contra molt ràpida del rival, a destacar el número 9, ens han marcat el primer gol de la lliga.

El nostre equip no ha abaixat pas els braços, tot al contrari, han intensificat el gran treball desenvolupat fins a aquest moment, i s’han pogut veure grans jugades.

La primera part ha finalitzat amb un resultat que no feia justícia al que s’havia vist al terreny de joc. Per més inri, el bar estava tancat; serà que al pujar de categoria, la federació també prohibeix fer una cerveseta?

Els primers minuts de la segona part, l’equip rival ha apretat un xic més, però en una gran internada d’en Alejandro Rodríguez treu un centre precís, i amb una mica de sort, la dels campions, en Pablo Terraza aconsegueix el primer gol. El seu pare no hi era, però li direm que el seu fill se l’ha dedicat, així no es perdrà cap altre partit.

L’equip torna a creure amb ell, i 5 minuts després, el treball incommensurable d’en Miquel Verdaguer porta el seu fruit, segon gol, 2-1. Quin portent físic.

Es juga molt ordenat i amb cap, però després d’un ensurt d’en Pol Verdager, quin gran actor, arriba un contra atac, i ens marquen el segon gol. 2-2.

Hem tingut més oportunitats per fer el tercer, però la pilota no ha volgut entrar i l’àrbitre tampoc ens ha ajudat gaire.

Finalitza el partit, 2-2, resultat que pot considerar-se just. Ja tenim el primer punt de la temporada. Millor inici que la temporada anterior, i amb bones sensacions. Tenim més fusta a la recambra.

Per acabar, m’agradaria destacar, el gran treball d’en Sergi Cortés, sempre atent i ràpid; la gran xarxa defensiva, liderada per en Àlex Villabona i en Marcel Boquer. No em vull oblidar dels laterals, en Guille Jordi i en Xavi Batlle, jugant en una nova demarcació, i a la segona part en Jordi Balsells i en Pol Verdaguer. Que pot dir-se dels cervells de l’equip, en Pablo Terraza i en Jordi Carbajo. I com diu el refrany “la millor defensa és un bon atac”: Alejandro Rodríguez, Alex Bertolín, Livio, Xavi Cortés, Miquel Verdaguer i Oriol Pasqual.

S’ha de continuar treballant i millorar els aspectes més febles, i segur que el premi dels 36 punts arribarà aviat.

Jordi Balsells