Primer partit de la segona volta i ha faltat molt poc per qualificar el partit amb matricula d’honor amb grau de “Summa Cum Laude”, que no s’ha assolit perquè han sobrat els primers 10’ de la segona part.
Com sempre anem repetint a les últimes cròniques, desitgem una prompta recuperació a tots els lesionats, ja no posem noms perquè la llista és molt llarga.
Moltes coses ens diferencien del Madrid, però per a mi, la més important, és què som un equip (escric la crònica després del 4-0 de l’Atlético). Juguem independentment dels jugadors que estan sobre el terreny de camp, els noms no importen. Aquí ha de destacar-se el mèrit de l’entrenador.
Entenc l’esport com un aspecte molt important en l’educació de les persones, i no comparteixo la idea del “tot s’hi val per guanyar”. I en relació als tres punts guanyats als despatxos, motiu de mofa per part dels aficionats de la Penya Barcelonista Barcino, insistents durant bona part del partit amb el tema dels DNI’s, m’agradaria recordar l’article d’en Dagoberto Escorcia (La Vanguardia, 25/05/2014) i que l’any passat ens va enviar el mister, per tant, “no hace falta decir nada más”.
Avui visitem un altre dels camps coneguts, el municipal del Penya Barcelonista Barcino. L’horari no és intempestiu con en anteriors ocasions, ben al contrari, bona hora i bona temperatura. Comencem amb bones sensacions, però els antecedents no són per ser massa optimistes. La temporada 2012-2013, la de l’ascens, vam perdre per un ajustat 3-2.
La Penya Barcelonista Barcino és un dels equips de la part alta de la taula, quart classificat, però a casa vam aconseguir un meritori empat, i per tant, perquè no podem pensar en donar una sorpresa.
Amb un equip plagat de baixes, surt l’onze que estava en millors condicions: Àlex Salinas, com a porter; Cere, Boquer, Uri i Àlex Verdaguer, com a la defensa inexpugnable; Livio, Guille, Carbajo, Terraza i Pol Verdaguer, a la mitja, teixint una teranyina; i en punta, sol davant el perill, lluitant contra tot i contra tots, Villa.
Des del primer moment, s’observa una disposició tàctica molt seriosa i clara, i tots compleixen les consignes del mister amb escreix. Ha de significar-se el bon nivell de tot l’equip, titulars i suplents, i en un esport d’equip no te gaire sentit destacar un nom concret, però avui faré una excepció, menció especial per en Marcel Boquer i en Oriol Pascual. Si La Salle fos com l’Espanyol, ja ens els hauríem venut.
El marcatge d’en Boquer al número 9 contrari, Kevin, autor dels dos gols en el partit d’anada, és per guardar-se a l’arxiu dels bons aficionats al futbol.
Fins el 16’ la Penya Barcelonista Barcino no arriba a la nostra porteria, i sense cap perill. L’equip contrari comença a perdre els nervis, i rep la primera targeta groga.
Als 20’, en Pol Verdaguer amb problemes físics demana el canvi, i surt en Berto.
La primera ocasió clara de gol, per part de La Salle, arriba als 24’, després d’una falta ben executada per en Boquer, la remata de cap lleugerament alta Uri. Qui avisa no és traïdor.
La segona pilota que arriba a les mans del nostre porter no succeeix fins el 27’, i fins el 31’ el contrari no arriba amb perill. Passem llavors, un moments de certa angoixa, el mister anava cridant amb contundència “qué hacemos tan atrás”. L’equip fa cas i s’estira, i seguidament, poc abans de finalitzar la primera part arriba el primer corner del partit. I a favor nostre. Uri marca un gran gol, després d’una jugada assajada. L’estratègia ha sortit perfecte i Uri recorre mig camp per abraçar-se al mister. Aquesta imatge ens mostra la gran sintonia existent entre els jugadors i el mister.
Finalitza la primera part, i contents, ens anem al bar a gaudir del descans. Aquest té una durada inferior al normal, algú té pressa per anar a dinar.
Comença la segona part, amb l’entrada d’en Batlle i Ubach, que substitueixen a l’Àlex Verdaguer i a Pablo Terraza.
Des del primer moment es veu a l’equip rival atacant amb una intensitat no mostrada a la primera part. I així, en el 1’ arriba el primer corner a favor del rival. En el 7’ arriba el segon corner en contra, i Kevin marca el 1-1. El rival es creix i continuen pressionant, i així en el 9’ arriba el 2-1, amb un xut des de fora de l’àrea del número 11.
No llancem la tovallola, i seguidament un xut molt perillós d’en Ubach acaba en corner.
Al 12’ en Terraza substitueix a en Berto. L’equip continua treballant amb una intensitat molt alta. Al 19’ el rival ens dona un ensurt de considerables dimensions, però entre l’Àlex i el pal, la cosa queda en res. Alguns dels nostres jugadors comencen a notar l’immens desgast físic que ha comportat la intensitat del partit. Al 23´ nou pal del rival.
Han de cremar-se las naus, i en el 24’ entra un altre cop Berto per en Jordi Carbajo. Joc viu i atacs en ambdues àrees. Ja en el 71’, després d’una nova falta picada per en Boquer, Uri enganxa un xut que s’estavella conta el pal. La pilota no ha volgut entrar, una llàstima. Mereixíem major recompensa per tot el treball que estaven realitzant els xavals. Continuem lluitant fins l’últim sospir, però el número 8 de la Penya Barcelonista Barcino, a l’últim minut fa el 3-1. Així acaba el partit.
Amb la intensitat que ha mostrat tot l’equip podem estar molt orgullosos d’aquests xavals, encara que els resultats no ens acompanyin.
Per acabar, vull citar una sèrie de frases celebres; la primera és de Thomas Edison “Les persones no són recordades pel nombre de vegades que fracassen, sinó pel nombre de vegades que tenen èxit”, una altra de M. H. Alderson “Si ho intentes i no tens èxit, d'entrada ja estàs per sobre de la mitjana”, i per acabar una d’Henry Ibsen, “Si dubtes de tu mateix, estàs derrotat d’entrada”.
Jo no tinc cap dubte d’aquest equip. Molts ànims i a pensar únicament en el proper partit, la Barceloneta. Estic segur que si es treballa i lluita com avui, l’èxit està assegurat.
